Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El centre vital de Falset és la plaça de la Quartera, de bones dimensions, voltada de porxos. El nom li ve de l'antiga pica de pedra que hi havia per mesurar el gra i que ara es guarda al museu municipal. En un extrem de la Quartera s'aixeca l'antic Palau dels comtes de Prades, després ducs de Cardona i de Medinaceli, d'estil renaixentista. Poden ser lectures apropiades per a aquest indret un dels contes inclosos per Anselm Turmeda (Palma de Mallorca, 1352/1355 – Tunis, c. 1423) a la Disputa de l'ase, l'acció del qual passa a Falset i un text de Josep Maria Espinàs que glossa les gràcies de la Quartera.
Del sisè i setè pecats mortals, que són enveja i peresa. — Frare Anselm, al Camp de Tarragona hi ha un poble, a muntanya, anomenat Falset; i és bon poble i gran, i poblat de bones gents, i pertany al comte de Prades. En el qual s'esdevingué que a una festa de Nadal hi anaren a predicar dos framenors i dos frares predicadors, l'un el dia de Nadal, i l'altre l'endemà. Tot seguit, frare Anselm, que les festes foren passades, volent-se'n els frares tornar a Tarragona, d'on havien vingut, prenent comiat del senyor comte, aquest els digué: "Senyors religiosos, a nós i a tot el poble ha plagut vostra científica i plaent manera de predicar, i per tant penseu de demanar qualque do que us plagui, i nós us el donarem. Mes nós volem que el frare predicador demani el primer do, i després demanarà el framenor". Immediatament, frare Anselm, que el frare predicador ho hagué oït dir, digué en si mateix: "He fet mal viatge, car si demano primer, el framenor demanarà més que jo; i si ell té més que jo, la mort em seria millor que la vida. Però jo sabré més que ell". I llavors, girant-se vers el comte, li respongué dient: "Senyor comte, jo us demanaré un do, a condició que la cosa que jo demanaré em sigui donada sense cap dilació". Ço que el comte li prometé. I llavors li digué: "Senyor, jo us demano que em sigui donat el doble de tot el que us demanarà el framenor". I el comte li atorgà. Quan el framenor hagué oït la demanda del frare predicador, cregué morir d'enveja i de disgust, dient en si mateix: "Malviatge pugui tenir aquest traïdor de predicador, si tindrà el doble de tot el que jo demanaré. Car si jo demano cent florins ell en tindrà dos cents. I més m'estimaria morir content que viure malcontent". I llavors el framenor pensà i demanà el do, dient: "Senyor comte, jo us demano ara que us plagui fer-me donar dues-centes bones bastonades. I en això us prego, senyor, que no hi hagi falla. Car això és la més gran gràcia i recompensa que em pot fer en aquest món la vostra senyoria". Aleshores, el comte digué a dos escuders que eren prop d'ell: "Aneu i aporteu dos bons bastons de nespler, i feu-li aquest plaer, puix que ell ho demana amb tan gran devoció".
Després que els dos escuders hagueren portat dos bons bastons, prengueren el framenor pel caperó i començaren a batre'l. I com ells hagueren donat al dit framenor cent bastonades, vet el frare predicador qui comença a cridar, dient: "Això basta, senyor, car el framenor només ha demanat cent bastonades". Quan el framenor oí les paraules del frare predicador, digué suplicant, plorant i cridant: "No, senyor! No escolteu el frare predicador, i doneu-me altres cent bastonades. Car dues-centes us n'he demanat!". I girant-se vers el frare predicador, li digué: "¿Què us sembla, frare predicador, del do que he demanat? Em sembla que no us plau pas gaire. Vós haveu, per la vostra cobejança, demanat el doble de ço que em serà donat; i per tant, em plau passar mal Nadal, per tal que vós tingueu pitjors Innocents i encara mes males estrenes!".
Tan bon punt, frare Anselm, com el framenor hagué rebut la dita gracia, vet els dos escuders que prengueren el frare predicador per la vora de la capa i li donaren quatre-centes bastonades; en guisa que calgué portar-lo sobre un ase a la ciutat de Tarragona. Vet, frare Anselm, com els vostres religiosos esquiven el pecat d'enveja.
Falset té dues cares —en el bon sentit de la frase. La cara que dóna a la carretera i la cara que mira endins. Poques vegades hem vist un contrast tan accentuat. Si arribats a Falset caieu en la temptació de quedar-vos en aquest punt de la carretera que sembla ésser el centre, és possible que aviat us sentiu decebuts. La vila i la carretera s'han posat d'acord d'una manera impersonal. Que la carretera és important, ho demostren els cafès-fondes, el Nacional i l'Sport, que són els dos únics establiments del ram posats al dia de tot el Priorat. La improvisació progressista de la vila és una prova de la vocació de capital moderna que, malgrat les seves limitacions, té Falset.
Ara bé, cal no perdre's la segona cara de Falset, la que mira endins —que és una cara de noble discreció. Dóna bo de fer-hi unes quantes voltes, i a cada volta la vila es fa més amiga i més bonica. Fins que s'arriba a la Quartera, que és el nom de la plaça-passeig del Falset de debò. Porticada, neta i polida, ornamentada a la moderna però conservadora d'un aire tradicional, la Quartera és la peça urbanística més senyora del Priorat —burgesament senyora. Aquí sí que queda justificada la capitalitat de Falset. Aquest matí plujós de diumenge la gent baixa per la Quartera després de sortir de missa. La gent d'una certa edat aprofita els porxos; les noies i el nois, pel centre, reben les quatre gotes amb viva alegria, com una diversió.
Altres indrets de Falset: