Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A Pradell, Xavier Amorós (Reus, 1923) hi va passar temporades d'infant, però, sobretot, un llarg període de set mesos, l'hivern i la primavera de 1937 – 38, en temps de guerra. Les vivències d'aquells fets són molt lligades al poble del pare i també a Reus. Un fragment d'El camí dels Morts i el poema "Pradell" de Qui enganya, para (1964), que reflecteix l'esperit d'harmonia que hi hagué entre els vilatans malgrat la guerra fratricida, ens serviran per endinsar-nos en el túnel del temps de mà de la literatura. En algun dels bancals d'oliveres i ametllers que hi ha a l'entrada del poble, és un bon lloc per llegir-hi els textos esmentats i el poema X de la secció "Enyoro la terra", en què amb originals metàfores sobre el pas del temps (gossos perdiguers), els records (antics rosaris) i l'enyor del pare (la deu de l'aigua), el poeta cerca l'equilibri entre els records i la visió actual del poble.
Pradell, el poble del meu pare, és a l'altra banda de la serralada de l'Argentera, vista del Camp, a mitja hora a peu, del cingle. La serra presenta un espadat enorme guaitant a mar, però té un vessant molt més amorosit pel cantó de darrere. Pradell es deu trobar, en línia recta, a uns vint quilòmetres de Reus o potser ni encara tan lluny. Però de Pradell estant no es veu la plana de Reus.
El que sí vèiem per sobre de la serra, un dia i un altre, era els avions italians que hi anaven i, gairebé sempre, a mig matí; lluïen amb el sol i els feia més identificables, a més del ronc dels motors, els nuvolets que produïen els dispars dels canons antiaeris. Després sentíem el tro llarg i somort de les bombes que queien sobre Reus, i altre cop el silenci. A Pradell no hi havia telèfon. Per saber notícies dels pares havíem d'esperar l'endemà, quan el Pepet de la Flora, el carter de la revolució – a l'oncle Andreuet del sastre l'havien destituït per conservador-, portava amb un balanceig molt personal, la correspondència del dia, al cap d'una hora d'haver arribat el tren correu a l'estació, que és a quatre quilòmetres del poble. L'endemà de cada bombardeig, rebíem, indefectiblement, la carta els pares tranquil·litzant-nos. El Pepet, quan ens veia, ja ens ensenyava la carta de lluny.
Pradell
Al poble del meu pare,
Pradell, Baix Priorat (avui,
quatre-cents habitants),
no van matar ningú durant la guerra.
De morts, n'hi hagué
més lluny, a les batalles;
morts de Pradell que van plorar entre tots,
batuts per la tragèdia sense rostre.
Al poble del meu pare,
ningú no té padrins;
quan plou, plou per tothom.
No és gaire lluny.
Pradell, Baix Priorat (avui:
quatre-cents habitants),
avellanes i vi
i una guixera.
Bona aigua i bona sang.
Tota la nit que sento
els perdiguers del temps
lladrant cara la lluna.
Ara m'aixeco
i dintre el sol repasso
antics rosaris.
Sóc al Pradell de sempre
i acordo
el ritme del respir
al compàs d'aquest aire.
Tendrament m'arrecero
a l'ombra del meu pare
i em confonc amb la terra.Reposo
tan pròxim a la deu
que sento néixer l'aigua.
Altres indrets de Pradell de la Teixeta: