Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En aquest punt, si ens acostem a la petita miranda que hi ha davant per davant de la font o ens enfilem una mica per sobre seu i prenem panoràmica, podem llegir un fragment d'El camí dels Morts, encara parlant de l'avi Quico i el poema II d'"Enyoro la terra", que evidencia que tot el que hem perdut ho hem perdut per sempre, i que tota aigua, productora de vida, no farà possible recuperar físicament res del que hem deixat enrere. Per això, el poeta, obert en clivelles que el temps li ha marcat, només serà refugi de lluerts i plorarà la seva desesperació a la falda de la pluja, única padrina possible.
L'avi va portar les aigües fins a Pradell i jo suposo que les dones del poble li van agrair molt no haver de pujar més pel penós corriol fins bastant amunt del puig de la Font i tornar-ne a baixar totes carregades. Va fer la font, els abeuradors i els rentadors a l'entrada del poble, tot de pedra, estratègicament situat, per tal que després es poguessin regar els horts estesos a banda i banda del barranc, que comença allí justament al peu d ela font i que posen, malgrat l'aigua sabonosa, una àmplia franja, fresca i gemada, a la falda del poble.
Plou.
Tota l'aigua és inútil.
Però em crida
enllà de les boires.
Dilueixo el meu ànim
pels opacs rierols
que fugen per sempre.
Voldria clavar la meva arrel
fins al cor de la terra,
i olorar el sol
amb les fulles esteses
demà,
primavera
que espero endebades.
Però em sento
esberlat de clivelles
i només els lluerts
em farien servir d'habitacle.
Ploro a la falda
–padrina fal·laç–
de la pluja.
Altres indrets de Pradell de la Teixeta: