Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'Ateneo Sueco del Socorro, fundat el 1869, tenia l'objectiu d'instal·lar un centre on els obrers poguessin formar-se culturalment. L'any 1926, davant del mal estat en què es trobava l'immoble llogat que feien servir com a seu, s'inicià el procés per adquirir en propietat un espai per a l'Ateneu. El president, Josep Llerandi Núñez, emprengué els tràmits per comprar tres cases al carrer Sequial amb l'objectiu d'enderrocar-les i començar les obres de la nova seu de la societat, que durarien des del 1927 fins al 1929. Una d'elles era la familiar de Josep Bernat i Baldoví, per això en l'interior es conserven pintures i textos en taulells que recorden l'escriptor. Les obres es van finançar amb la venda de participacions entre els socis, i aquells que no podien pagar la seva participació oferien la seva feina en la construcció. El projecte va ser de Joan Guardiola Martínez i l'edifici és un reeixit exemple d'Art Déco. En una de les sales principals, decorades amb frescos sobre el cultiu i la recollida de l'arròs, podem servir-nos de la lectura d'un text de Josep Pla quan va visitar Sueca.
L'arròs està collit i la gent del cicle de l'arròs es troba en els cafès de Sueca, perquè, a les bancades, no hi té res a fer. Aquests agricultors juguen al dòmino, al xamelo o a qualsevol joc de cartes. Altres discuteixen sense parar. Quan s'acabi el cicle de la taronja passarà igual: la gent tornarà a concentrar-se als cafès.
Jo he vist els cafès de Sueca, a la caiguda de la tarda. Hi ha, realment, molta gent. Els cafès són plens. Els pagesos valencianets, amb la bruseta nuada sobre el ventre, fan un gran efecte. N'hi ha que són magres; la majoria són grassets, lluents i sentenciosos. Gairebé tots saben el seu ofici. Ja n'hi ha prou. Tots tenen unes mans grosses i de gran eficàcia. Bon senyal. Uns juguen a cartes, altres discuteixen. Uns són arcaics, altres modernistes. Ja està bé. No hi ha res a dir. Probablement perquè els cafès són tan plens, Fuster em portà sempre a prendre l'aperitiu o el cafè en un local més aviat solitari, una mica fosc, còmode, que té a les parets els retrats dels millors generals carlins de les últimes guerres. Si aquest establiment fou el casino carlí o el casino dels senyors, jo no en sé res. Que és un cafè agradable no té dubte.
Sueca és una població que tendeix a no tenir caràcter. En aquesta península hi ha pobles que tenen caràcter o que tendeixen a tenir-ne. Altres que no en tenen gens ni probablement hi aspiren. Tinc la impressió que Sueca no en té ni hi aspira. És una població rural, en què moltes cases s'han convertit en cases de senyors — diríem. [...]
Transitar per Sueca és molt agradable. Els carrers són molt ben tinguts, nets i ordenats. Hi ha aparadors molt visibles. les nits són molt tranquil·les; la gent va al llit aviat i és matinera. Hi deu haver algunes tertúlies, que desconec – fora de les tertúlies de fuster i dels seus amics..
Hi ha persones del sexe femení precioses. La gent és hospitalària i oberta.
Altres indrets de Sueca: