Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La plaça de l'església que, de fet, només n'és en l'espai de davant del temple fa, a mà dreta una recolzada seguint el lateral de l'edifici que, en l'angle que acara la plaça de l'Ajuntament, acull un bust en memòria de Joan Fuster. En ser-hi al davant llegirem una prosa memorialística de Josep Pla, un text i un poema de Joan Fuster que ens acostaran als batecs de la Sueca de quan ell era jove i també un poema d'homenatge d'Emili Rodríguez-Bernabeu.
Autor:
Josep Pla i Casadevall
Obra: Homenots. Quarta sèrie , 1975
Obra: Homenots. Quarta sèrie , 1975
Parlàrem llargament, i, com que entre aquells dos envans es tenia una idea molt vaga del món exterior i Fuster crea de seguida un ambient directe i amical, em vaig sentir molt recollit i confortable. De seguida vaig fer un descobriment: vaig veure que la cara d'escàs humor que feia Fuster en el moment d'obrir-me la porta no era pas produïda per l'excés d'aigua constatable en el rodal, sinó que era la seva cara habitual — natural. La cara de Joan Fuster sembla tenir un vèrtex: el vèrtex dels seus ulls sortits, que mantenen tibants i estirats tots els teixits de les seves faccions i fins i tot els lligams del coll, que té notòriament crispats. Aquesta crispació general li dóna un estat de presència molt visible — una presència caracteritzada per una agudesa inquieta, nerviosa i apassionada. És la mateixa cara que de jove tenia Trotski — penso. La mala cara que presenta Fuster sembla tenir per origen la seva activitat interna. No és pas això, és clar, però ho sembla.
I aquest fou el meu primer contacte amb Fuster, l'inici d'una relació que des del meu punt de vista s'ha mantingut en una creixent curiositat. Conceptuo l'aparició de Fuster en la nostra àrea lingüística com un fenomen considerable. Si a les illes F. de B. Moll ha estat el primer element pràcticament integrador, a gran escala, de la nostra àrea lingüística, Joan Fuster ho ha estat — i ja veient les coses des del punt de vista polític — a València. Aquesta és la feina decisiva que hi ha a fer: crear la unitat de la nostra àrea lingüística. La finalitat única — encara que sovint inconscient — de l'anomenat renaixement català no és més que aquesta.
Autor:
Joan Fuster i Ortells
Obra: Elogi del meu poble , 2006
Obra: Elogi del meu poble , 2006
Festa major a Sueca. Cal respirar-la. Pel nas, sobretot. És una qüestió d'olors. Hi ha l'olor acre, esparsa, viva, que ve del camp, on seguen l'arròs. Olor de palla verda acabada de tallar, i olor de terra humida, o de llim, mesclades. Hi ha, damunt, interferida, l'olor de la pólvora que cremen ara, a migdia, en coets i traques, quantitats considerables de pólvora inofensiva i lúdica. I hi ha l'olor de les cuines, la penetrant anticipació dels dinars. Un dia com avui, el dinar és preceptivament robust i complex, i s'anuncia insidiosament a través de les portes de les cases. El soroll també n'és una part important: la banda de música, una mica primària, estentòria; el dolçainer, que prodiga els seus refilets defectuosos, però incisius, pura agressió a l'orella; l'espetec dels focs artificials; les campanes de dring gloriós, propi d'un bronze ben pagat al segle XVIII; l'enriolada efusió de la gent que van i vénen pels carrers... Tanmateix, les olors, les diverses i sumades olors, hi són decisives.
Autor:
Joan Fuster i Ortells
Obra: Elogi del meu poble , 2006
Obra: Elogi del meu poble , 2006
El meu poble, de nit
Cenyit de llums incertes, obert a les
sol·licitacions de la nit pura
en què una lluna fina t'assegura
carícia amatent de vellut i ales,
et venç, oh poble, la dolçor nutrícia
d'aquesta terra teva, blanament.
Aigua i cel en diàleg indolent
van pastant-te miracles de clarícia.
Surant pertot, levíssim, s'endevina
un tremor graciós de tarongina
sobre el baf cast, calent, de les marjals.
I hi ha quietud dòcil d'hora antiga,
i hom sent com és més dura i més amiga
la veu al·leluiant dels vents pairals.
Autor:
Emili Rodríguez Bernabeu
Obra: Obra poètica completa , 2016
Obra: Obra poètica completa , 2016
Joan Fuster
Ens descrivies atàviques primícies,
un bell rastre
d'estantisses troballes
que ens proposaves útils.
Una estranya victòria
d'amargues llambregades
en aquesta foscor que conreàvem.
Tota una arnada història
t'encalçava en l'esper,
un llarg estol d'espectres
i radicals exilis de la terra,
un rent
de solitaris dubtes,
un abandó feixuc entre l'escuma
de jove il·lusió.
Ens vares proposar
bastir la pàtria promesa amb parracs i destrosses,
amb evidències crítiques,
amb veritats d'antuvi rebutjades.
Recorries un èxode
d'escèptica puixança,
amb foscos llauradors i pasturatges que imaginàvem fèrtils,
amb adhesions difícils,
de gràfica insolència.
Un esquerp caminal en el crepuscle
-alba o capvespre encés-
d'ànima de paper
esvaït en el seny de la retòrica.
Altres indrets de Sueca:
Indrets