Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'església arxiprestal de Sant Pere, del segle XVIII, té una nau central amb dues laterals en planta de creu i amb cúpula blava de teules vidriades, sobre tambor octogonal que descansa en petxines. La capella de la Comunió és al centre de l'absis, la qual també posseeix una cúpula semblant a la del creuer. Té una torre campanar que s'aixeca en el quart tram del costat de l'Evangeli, datable cap a 1.700, amb cinc cossos, sent el tercer el de campanes i els dos últims de menor grandària en fan la rematada. Està fabricat en maó i pedres i presenta un sòcol de carreus, i en la part superior un ampit de pedra rematat amb piràmides i boles que forma un pas per tot el perímetre. En ser-hi al davant podem llegir una prosa de Joan Fuster que recorda el dringar de les campanes una nit de Tot Sants.
Les campanes no paren. Sonen lentes, espaiades, tres o quatre alhora, a cops simètrics. Entre toc i toc, el silenci de la nit sembla més net, més inflexible. És la solemnitat dels morts. Del toc de morts, segons el ritual de l'església del meu poble, en diem "drangs". Al Fabra figura "dring", però no "drang". "Dring" no és necessàriament el so d'una campana. Els "drangs" de Sueca, del dialecte de Sueca, són de campana: de campana fúnebre, exactament. Els veïns en sabem el sentit: tants drangs, vol dir que s'ha mort un home; tants altres, que s'ha mort una dona. Les campanes continuen sent un senyal, entre nosaltres. A migdia, després de l'àngelus, toquen a morts. La meva mare s'alerta. "Calleu! A vore!..." Para l'orella. Compta els drangs. "És dona!", diu. O: "És home!" Algú s'ha mort, al poble, home o dona, i el campanar escampa la notícia. Els drangs, és clar, costen diners. El campaner ha de cobrar, i els capellans. Hi ha "mort general", que són moltes campanes, de ric; i "morts" subalterns, segons una gradació de tarifes. Els pobres tenen dret a un toc modest, però també els anuncia la campana, les campanes... Avui, els drangs són per tothom. Pels morts d'ahir, pels de demà, pels de sempre.
Altres indrets de Sueca: