Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En aquest punt neuràlgic de Flix, situat al passeig de l'Ebre, trobarem, com en d'altres indrets dels pobles de la zona, el més popular i útil, quan hi ha mancança de ponts, dels coneguts passos de barca. Hi podem llegir dos breus fragments d'Albert Guiu (Tarragona, 1972) que hi fan referència i un altre d'un conte de Laura Mur (Flix, 1962) que descriu la trajectòria del Barqueret, la persona que millor coneixia el riu.
L'estiu dels fruits
L'estiu passava, els anys passaven sense aturar-se al mirador del passeig a veure la barca anat i venint com les hores del temps, sempre flotant sobre les líquides gales de l'Ebre.
Un riu que fa del poble un trencaclosques i que en un temps no gaire llunyà tingué dos barques per creuar-lo: una ja desapareguda i l'altra ferma, compromesa amb la història dels que avui hi viuen i conreen la terra. Per anar a treballar al tros, en molts casos, s'ha d'utilitzar el seu servei; el barquer va i ve, lligant i deslligant la nau que simbolitza un paisatge on el riu té la veu de tenor primer.
Un partit en solitari
Al poble tothom sabia que Barqueret era la persona quemillor coneixia el riu, el que moltespersones ignoraven era que el seu nomreal era Josep Sabaté. La seva havia estat una vocació primerenca autèntica que el va dur a enfrontar-se amb el seu pare, pastisser de professió, que sempre havia desitjat que el seu Josep fos forner com ell. Des de ben petit que la idea de Josep no va ser altra que la de fer-se barquer. Quan la gent li preguntava què seria de gran ell responia "barqueret", d'aquí que, quan per fi ho va aconseguir, li quedés aquell nom. Amb el temps demostraria, com acostuma a passar als qui estimen allò que fan, que havia de ser un barquer excepcional.
En aquell moment, Barqueret ja passava de la quarantena i era capaç de distribuir la càrrega de la barca que creuava l'Ebre amb rapidesa i precisió. Com qui no fa res, anava ordenant tots els carros, animals i persones, i la barca passava d'una banda a l'altra de riu sense fer esperar gaire a la gent, especialment en les hores punta del dia, quan la gent anava o tornava del defora i de les sínies. Carros, carretons, rucs, mules, persones amb fardells anaven entrant a la barca i la feien baixar fins que semblava que l'aigua del riu també hi entraria. S'anaven col·locant al lloc que els deia ell i quan li semblava que ja no hi cabia ningú més, tancava la barca passant un tronc que barrava l'entrada i feia un viatge. I així set dies a la setmana, tres-cents seixanta-cinc dies l'any, des que sortia el sol fins que se n'anava. No era solament la feina d'encabir persones, animals i càrregues. Barqueret sabia quanta aigua baixava pel riu, com estava la pesca, les zones bones de bany a l'estiu, els punts de pesca, els llocs perillosos.
Altres indrets de Flix: