Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A la cantonada de la plaça d'Espanya, avui rebatejada com a Major, amb el carrer Lleida, hi ha la Cana, una antiga mesura de longitud que s'usava abans de la introducció del sistema mètric decimal. Des d'antic, la humanitat sempre ha utilitzat estris per mesurar. En aquesta plaça se celebrà mercat cada dimarts, d'ençà del 1360, quan Pere III va concedir a la vila de Flix el privilegi de fer-ne, fins al 1951, que es va traslladar al Mercat. La cana era una mesura que corresponia a 1,560 metres i que s'hi feia servir. Al mur hi ha una placa que n'explica tota l'evolució i les correspondències amb altres vares de mesurar d'altres poblacions. Un fragment d'un conte d'Andreu Carranza es pot llegir en aquest indret, precisament perquè imagina la presència d'un fantasma que ha de redreçar la cana perquè faci la mesura justa.
Abans de marxar em va dir que cada cent anys vindria a trobarme a la plaça Espanya, tot just a l'hora que vaig morir penjat i que ell mateix em lliurarà el martell i les eines secretes per reparar el meu mal que després ha de verificar correctament, per tal que els mercaders i els compradors tornin a tenir la mida llesta.
I aquesta és la meva trista història, senyors. Jo sóc una ànima en pena que vagarà eternament fins que no aconsegueixi adreçar la cana. I com comprendran vostès, el mostassaf no em reconeixerà amb barbes i grenyes, i no em podrà lliurar les ferramentes secretes per corregir la tortuosa cana. I com molt bé saben, els cabells dels homes, després de morts encara continuen creixent... I tant que creixen!
Aquell misteriós personatge va sortir del local rapat al zero i el meu amic Pujol no li va cobrar ni un ral. Instants després la llum va tornar. Els fluorescents es van encendre de cop i els fanals van il·luminar la plaça. Vam sortir de la barberia. No vam veure ni rastre d'aquell home i vam decidir no contar la història a ningú.
A la mitja nit em vaig despertar. Feia molta xafogor i no podia agafar el son. Aleshores, quan anava a sortir a prendre la fresca al balcó, vaig escoltar un ressò metàl·lic llunyà. Semblaven cops de martell. Vaig esgarrifar-me i me'n vaig tornar al llit pensant que el fantasma Nicolau estava complint la seva feina.
Escoltant el soroll profund i contundent d'aquell tètric martell del més enllà, vaig enfilar-me pels passadissos del somni i vaig sentir compassió per la pobra ànima en pena. Mentre m'adormia pensava que potser aquella mateixa nit, Nicolau, el fantasma del mas del Vint-i- Nou, aconseguiria adreçar la cana completament i així trobaria el descans etern per poder seguir la guia dels morts a les pregones regions ultraterrenals.
Altres indrets de Flix: