En Savalls, a qual estat major estava jo agregat...
Autor:
Marià Vayreda i Vila
Obra:
Records de la darrera carlinada
, 1982
En Savalls, a qual estat major estava jo agregat, me concedí un mes de llicència per a Camprodon, a l'objecte de restablir-me.
Camprodon, que, des de que havíem perduda la plaça d'Olot, era la capital de la província de Girona o, mellor dit, de la gran comarca natural que abarca dita província i bona part de la de Barcelona, bullia de gent. Allí hi havia les Maestrances, a on s'hi fabricava material d'artilleria i fuselleria; l'Hospital i Convalescència, l'Aduana, la Intendència, l'Administració de Correus i altres entitats i títols més o menos il·lusoris, més o menos motivats i més o menos inútils. També, com a lloc segur i resguardat d'espatlles per la frontera, hi havia bona porció de famílies de quefes carlins, moltes d'elles emigrades o expulsades dels llocs i comarques a on dominaven les tropes lliberals. Per fi, com se sol en tals casos, hi havia també allí tota la ganduleria del partit, tota la turbamulta de desairats, de maules, d'envejosos, d'hojalateros, d'inútils i d'ineptes (que no és pas lo mateix) que, no tenint res més a fer o no servint per altra cosa, omplien cafès i tertúlies, dibuixant planos de terribles batalles, de brillants victòries que s'haurien obtingut a ésser escoltats, traçant plans i projectes de campanyes, en son concepte infal·libles, criticant, en fi, i llevant la pell al pròxim, amb més gust si aquest pròxim era un superior. Altres, més pacífics, se dedicaven al bon temps, menjant bé, dormint tous o fent l'amor a les mosses, element que abundava per modo extraordinari a la petita cort.
Després de llarguíssima i no interrompuda temporada de penoses operacions, vaig trobar-m'hi d'allò més bé, a Camprodon. Era la mellor medecina que em podien receptar per un mal qual immediat resultat és la tristesa. Allí vaig trobar-hi moltes famílies conegudes i les que no ho eren no tardaren a ser-me familiars, i alguns companys, convalescents de ferides o malalties que, com jo, s'aprofitaven de lo que passava, i altres que eren agregats als diferents organismes allí existents, o formant part del de la ganduleria, sens dubte lo més nodrit.
