Església de Santa Maria

Quasi en tota la vida el primer bon dia...

Quasi en tota la vida el primer bon dia de cada matí era preguntar-se mútuament: «Sabeu què fa la Julita?» Perquè era l'estimada de totes les mares i totes les do­nes de Camprodon. Ningú no va escassejar els seus oferiments i serveis a la senyora Clara. Moltes nits la feien anar per força una estona sobre el llit. I cada nit una o dues veïnes, vulgues o no vulgues, s'hi quedaven a vetllar. I cada dia hi tenia dues noies amigues, les quals es canviaven per torn. A més a més, cada vespre s'aplegaven moltes d'elles a l'església de Santa Maria, i, agenollades als peus de la Mare de Déu, li oferien una devota i fervorosa novena, que assenyalava el vell pare Endald, el darrer dels monjos de l'antic monestir de Sant Pere de Camprodon, que duia a la Julita un afecte especial i que era servida, la tal novena, per en Gilet, l'escolà, que si res feia amb devoció de totes les funcions amb què exercia el seu subministeri, era aquella que es feia per la Julita. Ja ho crec! Si per caçar-li una papallona més bonica que les altres s'havia rebatut més de quatre vegades daltabaix de les desllodrigades runes del monestir, que cau al costat de la rectoria!