Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Domènec Batalla ha col·laborat en la restauració del viacrucis de Núria —amb la senyalització i l'elaboració de dues creus (núm. 5 i 11)—. Farem una parada en la número 15 i prenen el sopluig de la monumental creu, encerats cap al santuari llegirem els poemes que Josep Sebastià Pons i Josep Maria de Sagarra dedicaren a la Mare de Déu, el primer posant especial èmfasi en l'espai que l'acollia i el segon adreçant-s'hi amb un to molt popular quan la compara amb un gra de pebre.
Adéu-siau, oh santa casa
Adéu-siau, oh santa casa, adéu.
No fos aquesta boira, albiraria
sota el cobert de llosa que t'abriga,
al centre de la conca, ta blancor.
Adéu-siau, oh Verge primitiva,
sempre seràs la Verge del pastor.
Naixes com al cel la llum esquiva,
voltada d'un rossa resplendor.
Sempre seràs la Verge de la cova
i la tesa que brilla innocentment,
la Verge silenciosa del misteri
i de l'espera i de l'infantament.
Com una pedra fita mira l'alba,
tota claror reposa en el teu front,
i en el vestit brodat d'esteles negres
per dir les virtuts santes del teu nom.
I sembla que governes l'abundància
de riberes i fonts, amunt i avall.
L'una desfà sa trena adelerada.
L'altre viu presonera en son mirall.
Mes ara tot ho clou, muntanya freda,
la boira voladissa en sa foscor.
Adéu-siau, oh Verge de la cleda,
sempre seràs la Verge del pastor.
Oració a la Verge de la vall de Núria
Petita i fosca com un gra de pebre,
Verge de la vall de Núria.
Caritat, Fe i Esperança
de les vides anònimes, modestes,
que es nodreixen la sang
amb el brutal i pur deliri
del desllorigament de les muntanyes
en líquids diamants i enormes penyes,
per endolcir-se en la suau cassola
de la verdosa vall.
Verge de la vall de Núria,
irreductible veritat
del més càlid i tendre dels misteris
triomfant en els climes sense història
dels avets buits de cor
i de les castes insensates herbes
sols posseïdes pel dolor del vent.
Verge de la vall de Núria,
somni de tempestats i de ramades.
d'escardots inefables i magnífics
i de silencioses violetes.
Verge menuda, tímida presència
d'un sentiment de foc
en un fossar desert de neus perpètues.
Verge de la vall de Núria,
rígida i palpitant realitat
de fusta i flamarada.
Rosa negrenca del Diví Pastor,
que, en un imperi dens de pasturatges,
lubrifiques amb mel
els ulls extasiats de les ovelles
i al blau del cel fins tremolar les àguiles.
Altres indrets de Queralbs: