Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'estació de Ribes de Freser del Ferrocarril Transpirinenc, tal com es coneixia la línia de Ripoll a Puigcerdà, va entrar en servei l'any 1919 quan es va obrir el tram entre Ripoll i Ribes, posteriorment el 1922 s'inaugurà el servei fins a la Molina i a finals del mateix any fins a Puigcerdà. Un text de Rafel Gay de Montellà ens evoca la festa de celebració denominada del darrer cargol.
És difícil de saber qui fou el que concebé, a Ribes, la festa que en digueren del darrer cargol. És ben cert que no es tractava de cap animalet d'aquells que es crien pels horts i que les noies surten a encistellar a les nits, a la llum d'un gresolet. El darrer cargol era el darrer cargol de ferro per a collar el darrer rail que arribava a la vila de Ribes. El batlle declarà la diada com a jornada festiva i així els vailets deixaren d'anar a estudi, les màquines de filar de Can Recolons i de Can Costa vagaren tot el dia, i els corrons de les fàbriques de paper dels Saus deixaren en pau les paques de papers i draps vells que engolien diàriament amb una fressa que feia competència al soroll del Freser. La comitiva oficial, amb els enginyers i els ajudants i els sobrestants i presidida pel batlle, anava precedida pels xicots més valents que duien a coll les darreres travesses. D'altres, portaven els tirafons i les plaques d'unió, i els nois dels estudis els darrers cargols de ferro que havien d'aferrar a la fusta els últims rails terminals d'aquell tros de línia.
Hi hagué de tot. Músiques, bombardes i coets I discursos dels enginyers i del batlle, que s'ennuegà a la meitat del parlament i cedí l'honor de parlar al primer regidor, que desgranà un rosari de regraciaments per a tothom, per als enginyers i per a tots aquells que havien contribuït al miracle. Llavors els obrers col·locaren les travesses, les foradaren amb les barrines i collaren els dos darrers rails per on havia de passar la màquina potent que feia estona esbufegava, i que era l'admiració dels camperols de Campelles, de Pardines i de Bruguera i de la mainada baixada d'aquells serrats per veure aquell estri que treia fum negre per la xemeneia i raigs de fum bullent per dessota les rodes. Quan fou ben reblat el darrer cargol, l'enginyer manà avançar la locomotora, que ho féu amb un xiulet esparverador que retrunyí fins al peu de la Fossa del Gegant. La gentada la veia avançar, solemne, embanderada, i quasi no creia que hagués pogut passar sense estropici per davant de Campdevànol, de les fàbriques de l'Herand, per les coves del Pont de la Cabreta i per les torrenteres dels Angelats; per tot aquell camí que els vells havien fet tants anys a cavall dels rucs, i més tard amb el sotragueig de les tartanes.
Altres indrets de Ribes de Freser: