Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A la banda dreta de la portada i abans d'accedir al claustre, hi ha diverses làpides que perpetuen la memòria del monjo Gerbert d'Orlhac que estudia a Vic i Ripoll abans d'esdevenir Sant Pare amb el nom de Silvestre II; d'un fragment de Canigó, de Verdaguer i de les paraules del bisbe Morgades pronunciades en un acte de la Unió Catalanista. Tenint-les a la vista, totes elles evidències de la importància històrico-cultural del monestir de Ripoll, podem llegir un tet de Josep Pla que sintetitza la importància fundacional d'aquest cenobi.
Però, encara que tot això sigui important, hi ha una cosa en el Ripollès que ho supera tot: és la significació que té la comarca en la memòria històrica del grup humà de què formem part. El monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll ens és terra sagrada, una de les claus de la nostra personalitat col·lectiva. És la casa pairal, la llar primitiva de la família catalana. Dins els seus murs mil·lenaris, s'hi forjaren la nostra primigènia manera d'ésser, el nostre caràcter, els nostres vicis i les nostres virtuts, la nostra manera d'enraonar. Ripoll fou durant segles el focus potent de la nostra civilització pirinenca, alma mater d'una col·lectivitat que ha perdurat, d'una comunitat històrica arrelada. El monestir fou fundat pel primer comte sobirà de Catalunya, Guifré I, i consagrat el dia 20 d'abril de 888; restaurat i engrandit successivament, fou elevat a basílica l'any 1032 per l'abat Oliba, bisbe de Vic. Des d'aquest temps tan recular fins al 1835, que fou bàrbarament incendiat i saquejat, transcorregueren sobre Santa Maria de Ripoll nou segles de santa continuïtat i de fidelitat a la terra que constituí la seva primitiva base. Davant un fenomen semblant, és natural que Ripoll tingui, en la cultura general europea, una consideració capital. [...]
Dèiem que l'any 1835 el vandalisme polític i el ferment permanent de la guerra civil destruïren Ripoll, com destruïren Poblet i Santes Creus — només per citar les meravelles que aquí foren devastades i que haurien constituït el timbre de glòria més gran de tot poble civilitzat. El monestir estigué durant molts anys en un estat d'abandonament complet i lamentable. Però, gràcies al zel i a la munificència de l'inoblidable bisbe Morgades — un dels homes d'acció més grans que ha tingut Catalunya en l'època contemporània — el monestir fou restaurat. El bisbe consagrà el temple actual el dia 1 de juliol de 1893. Però mig segle no s'havia escolat en va. El senyor Elies Rogent, gran enamorat de l'arquitectura romànica, salvà tot el que pogué. Però moltes i valuoses coses havien definitivament naufragat.
Desaparegué la imatge de Santa Maria i el sepulcre de Ramon Berenguer IV, fundador de la Confederació catalano-aragonesa; la famosa biblioteca, el valuosíssim arxiu — considerat un dels més grans d'Europa —, la sala capitular, el palau de l'abat, l'hostatgeria i tots els objectes, pintures i obres d'art que el monestir contenia. ¿Què en queda, realment, del monestir antic? En queden sobretot la porta monumental d'entrada i el claustre.
Altres indrets de Ripoll: