Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El castell de Canet està documentat del 1017 ençà (Villa Kanedo), amb les formes Canetum, Castellum de Caned, Canned, Caned... La família Canet s'inicia amb els fills de Goltregot, possessor del castell de Canet a mitjan segle XI. Se succeeixen sis generacions de la mateixa família. En el moment de maxim esplendor, Canet havia canviat de mans, a través d'una branca lateral de la família: el vescomtat passà al nebot de Ramon V, Pere II de Fenollet, qui uní al de Canet el vescomtat d'Illa. Els dominis dels Canet-Fenollet eren força amplis: per la banda dels Canet, les senyories de Canet, Sant Miquel de Forques, Santa Maria la Mar, Mossellons, Vilarnau d'Amunt i d'Avall, Vilallonga de la Salanca, Alenyà, Salelles, Sant Nazari de Solsà, Tesà, Boaçà i Torrelles. Després del 1321, el tercer vescomte de Canet i segon d'Illa, Pere de Fenollet, afegí als seus dominis Sant Feliu d'Amunt i d'Avall i els castells de Corbera i de Llupià. Fou, precisament per aqusta època que el rei Pere el Cerimoniós hi féu estada per acabar amb l'enfrontament amb en Jaume III de Mallorca que s'havia fet fort en terrs rosselloneses. És per això que, en algun punt del que resta del la fortificació, podem servir-nos com a lectura d'un fragment de la Crònica que es refereix a una aturada prop del castell.
69. Dijous, a trenta-u de juliol, partim d'aquí, e, ab les batalles ordenades, segons la manera pus prop dita, anam dret a Canet, e atendam-nos pres l'aigua, on ha una gran verneda e pradal davant lo Castell. E les companyes de les hosts anaren-se'n tantost a percaçar, e trobaren assats fe a palla e altres refrescaments a ells e a les bèsties; car les gents de la terra cuidaven que nós anàssem dret a Perpenyà e no ho havien desat. E, aquest dia, venc a nós lo cardenal dessús dit per tractar concòrdia entre nós e lo dit qui fo rei de Mallorques. E, per co com no deïa res de novell, no li fem altra resposta, sinó així com haviem acostumat, salvant que li diguem que ens meravellàvem molt de la favor que el dit qui fo rei de Mallorques trobava en Cort de Roma, que nós jamés, o, per nós, lo dit infant En Pere no poc traure un cardenal de Cort de Roma per la qüestió que era entre nós e l'infant En Ferrando, nostre frare, e aquell que fo rei de Mallorques, per aquest fet, n'havia trets dos, e que açò era gran favor, e la santa Esgleia de Roma no havia raó. Car no era estat algun rei d'Aragó tro a nós, que no hagués escampada de la sua sang per l'Esgleia o per Déu, e no ha rei al món a qui pus tenguda sia l'Esgleia que a nós. Si volia fer retret per Sardenya, no ho pot fer, ans nós li ho podem fer, que la hi havem guanyada, que Sent Pere ne'n donà un tros de pergamí escrit, ço és dit per la bolla de la donació, e nostre pare l'havia tolta a la comuna qui n'era desobedient a l'Esgleia, e la li havia dada, e ara n'havia un rei e vassall. E lo dit cardenal, veent que àls no podia fer, anà-se'n a Pià e aquí estec per alguns dies.
69. Dijous, a trenta-u de juliol, partim d'aquí, i, amb les batalles ordenades, segons la manera fa poc dita, anàrem de dret a Canet, i acampaem prop de l'aigua, on hi ha una gran verneda i prats davant el Castell. I les companyies de les hosts anaren-se'n de seguida a aconseguir vitualles, i van trobar tot segguit palla i altres refrescaments per a ells i per a les bèsties; ja que les gents de la terra es creien que aniríem de dret a Perpinyà i no ho havien desat. I, aquest dia, vengué a nós el cardenal a sobre dit per tractar concòrdia entre nós i aquell qui fou rei de Mallorca. I, per això com que no deia res de nou, no li fem altra resposta, sinó així com haviem acostumat, llevat que li diguérem que ens sorprenia molt del favor que aquell qui fou rei de Mallorca trobava en la Cort de Roma, que nós mai, o, per nós, lo dit infant En Pere no poc traure un cardenal de Cort de Roma per la qüestió que era entre nós i l'infant En Ferrando, nostre germà, i aquell que fou rei de Mallorca, per aquest fet, n'havia trets dos, i que això era gran favor, i la santa Església de Roma no tenia raó. Ja que no hi havia hagut cap rei d'Aragó abans de nós, que no hagués escampada de la sua sang per l'Església o per Déu, i no ha rei al món per qui més respectada sigui l'Església que per nós. Si volia fer retret per Sardenya, no ho podia fer, tot el contrari nós li'n podçiem fer, que la hi havem guanyada, que Sant Pere ne'n donà un tros de pergamí escrit, això és dit per la butlla de la donació, i nostre pare l'havia tornada a la comuna qui n'era desobedient a l'Església, i la li havia dada, i ara n'havia un rei i vassall. I el dit cardenal, veient que altra cosa no podia fer, va anar-se'n a Pià i aquí estigué per alguns dies.