1
Santa Anna havia estat tradicionalment la patrona de Gandia. En festivitats assenyalades o per demanar-li protecció enfront a calamitats com les epidèmies, o per demanar pluges en temps de secada, la seva imatge era baixada en processó des de d'aquesta ermita fins a la Col·legiata de Gandia. Conserva dos estils constructius bàsics: l'originària mostra d'arcs gòtics apuntats de rajola, visibles en l'actual presbiteri i datats als segles XIV o XV, moments als quals correspondria també la cisterna. La resta de l'edifici, d'estil barroc popular, s'edificà cap a mitjans del segle XVIII, i és el que li dona l'actual aspecte, amb façana de cornisa mixtilínia i espadanya per l'exterior, i sostre de volta de canó amb motllures per l'interior, a més d'un important sòcol de taulells valencians policromats. L'edifici està constituït per una nau principal de planta rectangular amb contraforts i pòrtics, amb teulada a dos vessants. Té estances afegides per a l' habitacle dels ermitans, així com una cisterna per l'abastiment d'aigua.
L'ermita és propietat municipal, i des de 1809 és administrada pels pares escolapis, els quals l'han convertida en un centre de recés religiós i cultural, amb un arxiu i biblioteca especialitzats en temes valencians. Reïxen les celebracions de Setmana Santa, de la festivitat de Santa Anna i de la nit de Nadal, amb una popular Missa del Gall on es va reprendre la representació de l'obra polifònica del Cant de la Sibil·la que ara es fa a la col·legiata. Amb una bona panoràmica sobre l'horta de Gandia, hi podem llegir una prosa memorialístic i un poema d'Alexandre Bataller.
