Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A finals del segle XV i ja amb els Borja com a nous senyors, la duquessa María Enríquez va reprendre l'ampliació i enriquiment del temple, aconseguint d'Alexandre VI una butlla que elevava la parròquia de santa Maria en l'actual Col·legiata, fet que ocorregué el 26 d'octubre de 1499. És una església gòtica amb una sola nau de 14,50 metres de llum, amb nou trams, vuit capelles laterals situades entre els contraforts, coberta amb voltes de creueria de gran pendent (fins 20,50 m.) i sostre recolzat directament sobre la plementeria. La Porta dels Apòstols està formada per una successió d'arcs apuntats formats per tres peces de carreus en els laterals i dovelles, amb dues portes. Degué tenir una teulada petita per a protegir-la de la pluja, com apareix en gravats i fotografies més antics. S'han col·locat unes rèpliques de les escultures substituint les desaparegudes, a uns 1,5 m. del terra i que representen a una Mare de Déu amb el Nen (al mainell), els dos apòstols sant Pere i sant Pau als costats, al timpà hi ha un Déu Pare de 1,90 m. flanquejat pels arcàngels sant Miquel i sant Gabriel. Sobre el dintell de les dues portes hi ha l'escut dels Borja-Enríquez. Dalt la portada existeix una gran rosassa de 4,20 m i decoració flamígera, i a banda i banda, dues làpides commemoratives amb lletres romanes, i no gòtiques, signe de modernitat. en qualsevol punt de l'interior podem servir-nos de lectura d'un fragment de l'Oració a la Verge Maria", de Joan Roís de Corella i el sonet dedicat a una col·legiata, de Vicent Andrés Estellés.
Oració a la Verge Maria (Fragment)
Oració a la sacratíssima Verge Maria tenint son fill, Déu
Jesús, en la falda, davallat de la creu.
Amb plor tan gran que nostres pits abeura
i greu dolor que nostre cor esquinça,
venim a Vós, Filla de Déu i Mare;
que nostra carn dels ossos s'arranca
i l'esperit desitja l'ésser perdre,
pensant que, mort per nostres greus delictes,
ver Déu i hom, lo Fill de Déu i vostre
jau tot estès en vostres castes faldes.
Amb fonts de sang regà lo verge estrado
on, xic infant, lo bolcàs amb rialles;
i els vostres ulls estil·len tan gran aigua,
que pot llavar les sues cruels nafres,
fent amb la sang un engüent i col·liri
d'infinit preu, per llevar-nos les taques
que el primer hom, com a vassall rebel·le,
nos ha causat, ensems amb nostra culpa. [...]
E no gosam les nostres mans estendre
per a untar de vostre Fill insigne
lo cos sagrat; mes preneu aquest bàlsam:
que, sens temor, nostra llengua el confessa
redemptor Déu, a Déu plaent oferta,
qui, al terç jorn, traent del fondo carçre
los sants catius, lo veureu dins la cambra
més clarejant que el sol alt en lo cercle.
Col·legiata
Teologal la pedra edificada,
els capitells que fan créixer la dita,
la soledat de la casta placeta,
apostolat, apostolat arnat.
Solquen vaixells i lliris i hi ha mans,
hi ha mans i dits perduts dins aquesta aigua.
Jo toque temps tocant aquestes pedres.
Jo toque el temps, les síl·labes profundes.
Cor ancorat a un passat venturós,
petrificat i permanent record.
Aquells galants, aquelles dames doctes.
Tot un passat i per la brisa peixos,
peixos, clavells i flors de taronger.
Oh bosc d'amor, bellesa delicada.
Altres indrets de Gandia: