Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Les terres per a la construcció del convent dels dominics foren lliurades pel rei Jaume ii el 1318, però la construcció de l'edifici no va començar fins al 1358. Les obres es van allargar durant gairebé un segle. Només se'n conserva l'església gòtica del primitiu convent. També és conegut amb el nom de Sant Pere Màrtir. A banda i banda de l'absis es van edificar el segle xviii les capelles del Roser i de Sant Tomàs. Malgrat les èpoques de decadència, la vitalitat del convent fou considerable. Al segle xvi s'edificaren una nova sala capitular i un nou dormitori. El 1810 va patir els efectes de la guerra napoleònica i el 1835 els de la desamortització i l'abandó. Avui està en procés de restauració. Podem llegir-hi una cenyida prosa d'Isidor Cònsul en què condensa el pas del temps i de l'any, amb els costums cerverins, tot fent una passejada virtual pels encontorns del paisatge que domina del castell i Sant Domènec estant.
Feia un dia de blaus lluminosos i, a mig matí, he deixat el clos perfecte de la plaça Major per perdre'm, és una manera de dir, baixant a Sant Magí per Buidassacs, girant pel costat de la muralla i plantar-me al replà del castell pel darrere del convent de Sant Domènec. Després, fent el diàmetre d'una antiga era, he anat fins al morrot on jeu l'ossada del vell molí. El serè hi bufava suau i, Segarra enllà, he esguardat el paisatge obert entre la Panadella i els perfils de Granyena, per sobre la clenxa de Montpeó i Santa Magdalena. Als peus, puntejada d'horts, la faixa del Dondara serpejava de Fiol a Sant Pere el Gros. Entre el riu i la ratlla dels turons, els ordis altius de la fondalada onejaven com una mar pacífica de verds d'esperança.
D'esquena al molí, he badat davant la rotunda plenitud del matí, per adonar-me d'una evidència que només goso confessar amb la boca petita: la meva flaca per aquest racó de món, les bones estones de paisatge i oci cerverí, la bonança d'uns dies que sallen massa de pressa i em passegen, del cap a la punta de l'any, per fites que van de la màgia del matí de Reis al xantatge melangiós de Nadal. Bogues que, de gener a desembre, marquen un camí discontinu de dissabtes i diumenges que transita pel fred esmolat del Sant Misteri, per caps de setmana d'una primavera procliu al retard i per la calda de la nit encesa de Sant Joan, l'aigua de Sant Magí i la disbauxa de l'Aquelarre. Fins que l'any, envellit, es precipita en una tardor que s'avança als dies de la Festa Major i cala foc, abans d'hora, a l'infern de les estufes i als tions de la llar. Una tardor que madura en els panellets i la mistela de Tots Sants, i es planta, en quatre dies mal comptats, a les neules i torrons del pessebre i al raïm de Cap d'Any.
Altres indrets de Cervera: