Carrer de les Botigues

Autor: Jordi Pàmias i Grau
Obra: Lluna d'estiu (Obra poètica III) , 2004

Xiquet

Bicicleta de tres rodes.
Àgil cursa, alegre pas
d'un xiquet d'ulls castanys, bru,
pel terrat.

Les rajoles polsegoses
ja no guarden cap senyal.
On són, les traces del somni,
en la neu, fosa, dels anys?

Novament les orenetes
enronden el campanar.
Assegut a la cadira,
miro passar els núvols alts...

Fusta de la bicicleta,
estelles d'un foc tenaç!
Ulls castanys i cabell negre.
Temps llunyà.

Autor: Jordi Pàmias i Grau
Obra: Lluna d'estiu (Obra poètica III) , 2004

Casa

Alt baluard dels somnis,
casa.
A la nit, en silenci,
pujàvem al terrat,
on jeien tristos cèrcols amb rovell,
ferralla de vells jocs. Una òliba cridava.
Ai, quin calfred de por,
a l'últim tram d'escales!
Però els ulls del germà, amb lluïssor d'estels,
obrien clarianes;
la brisa duia un ram de gessamí,
que perfumava ràfecs i baranes;
i tornava la joia del passat,
de puntetes, ingràvida.
Sota la lluna plena,
dèiem, amb veu molt baixa:
—Mare.

Autor: Jordi Pàmias i Grau
Obra: Lluna d'estiu (Obra poètica III) , 2004

Carrerons de la vila

Lloses del meu carrer,
afinades pels anys!
Les soles de sabata
n'han fet —sense llimar
les juntures de pòrtland—
arrodonits fondals,
amb milers de petjades,
que el vent batia, en va;
s'hi barreja l'encuny
de totes les edats:
passes de vell alternen
amb carreres d'infant.
Quantes vides, gastades
en un llarg caminar!
Pedra del front, rugosa:
llamborda dels meus anys...
Ens reunim a la plaça,
i anem fins al portal;
carrerons que enfilàvem
ara són atzucacs.
Un laberint de somnis
és, la vida, i un clam,
amb passos que s'esborren,
amb tràfec de mercat.
Amarguesa dels dies
cecs, porucs, que vindran!
Les hores més serenes
ja s'han escantellat.
La pedra s'ha fet dolça,
als carrerons: hi ha,
de la meva infantesa,
lleus, visibles senyals...