Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Situat a la carena de la serra de Buriol, fou recuperat el 1996. Té el seu origen al segle xvii, quan la indústria del gel pren importància a tot Catalunya i es construeix amb la intenció de procedir a l'emmagatzematge i la comercialització del producte. Fa 6,9 metres de diàmetre per 7,3 d'alçada. Aquest és un bon punt, tenint al davant el característic paisatge de la Segarra amb Guissona al fons, per llegir quatre poemes de Jordi Pàmias sobre diferents moments estacionals de l'any i les transformacions del paisatge segarrenc.
Paisatge
Taques d'alzinar,
en la tarda clara.
Fi rostoll groguenc,
pins d'un verd intacte.
quan canten els grills
a la fondalada,
l'aire de l'estiu
s'adorm vora els marges.
La pols del camí
sembla voliana,
darrera el tractor,
de gruixuda passa.
Quan s'omple, les sitges,
de gra i d'esperança,
les roselles porten
la vesta morada.
A contraclaror,
la vila llunyana!
a entrada de fosc,
un so de campanes.
Tardor
A la petita vila,
sona el mormol de l'aigua,
que recalca, amb bombolles,
indefinit encant
de les hores perdudes.
Llambordes del carrer,
que el pas dels anys afina;
alts murs del campanar,
que regalimen: sento
l'esgarrifança, al cor,
de la pluja nocturna.
A mitja tarda, arriba
l'esmolet solitari,
amb l'aguda cançó,
que es barreja amb espurnes.
Les voltes de la plaça,
com arcs adolorits,
en la penombra: els jocs
de pilota, i el vol
dels patacons, només
són record. Com la música,
el ball, les clares festes
de l'estiu... No endevino
enlloc la maduresa,
lenta, dels fruits. Calmós,
l'hivern s'apropa. El llarg
balcó és desert. Gemega
el vent, darrere els vidres.
Calda
La vila té un suau
avés de fondalada.
Ai, amor! Límpid blau
de l'estiu, en la pau
d'una tarda cansada.
Regnen, a la contrada,
guaret i groc rostoll.
Enlloc no hi ha un borboll
d'aigua. Puny, la secada.
La terra exhala un bleix
fosc, d'alzina retorta.
La plana sembla morta.
I un vell silenci creix.
La veu del campanar
sona opaca, s'esquerda...
Tanco els ulls. Tornarà
—ai, amor, goig llunyà!—
la primavera verda.
Tempesta
Ara llampega. Quan
el vent, xiulador, passa
pels buits carrerons, sembla
un vel que dansa, l'aigua.
S'ha endurit, la penombra,
als porxos de la plaça.
Com ganivets de llum,
les falcies xisclaven..
Ahir, camps de rostoll
i guarets, tofes clares
d'alzines, ametllers
migrats, d'escorça aspra,
i oliveres cendroses
amb pols s'amortallaven.
La xafogor alentia
els últims vols de l'aire.
Morien, als camins
incerts, les nostres passes.
Avui ens adormíem,
quasi nus, a trenc d'alba,
quan s'acostà, benigna,
la negra nuvolada!
Als carrers de la vila,
a les teulades altes,
als solitaris camps,
cau, piadosa, l'aigua
Altres indrets de Guissona: