Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Les portes obertes als murs testers de la nau del creuer són la porta del Castell (per trobar-se situada al costat de la Suda) o de Sant Berenguer (pel fet que a prop es troba la tomba de Sant Berenguer de Peralta, bisbe de Lleida, mort el 1285) i la porta de l'Anunciació o de l'Anunciata. Totes dues són de gran sobrietat escultòrica i sobresurten del pla dels murs de tancament. La primera es troba emmarcada per un arc apuntat, mentre que en la segona trobem un arc de mig punt decorat amb arquivoltes que descansen sobre dues columnes i dues motllures convexes alternades a cada costat, coronades per capitells i arcs cecs als carcanyols. (En aquesta es poden apreciar els primerencs trets característics de la denominada escola de Lleida). Sobre de totes dues podem admirar dos crismons, l'anagrama de Crist. Per la porta de l'Anunciata i durant molts anys havien d'accedir les núvies quan es casaven a la Seu, per això tradicionalment se l'anomenava "portal de les Núvies", aixi ens ho refereix un text de Vidal Vidal.
Un cop donada la volta als absis, ja en l'altre costat de fàbrica, l'equivalent simètric de la porta anteriorment comentada és la porta de l'Anunciata, que es diu com es diu per causa de tenir esculpida una inscripció en caràcters gòtics, que reprodueix la salutació de l'arcàngel: Ave Maria gratia plena... Popularment, i almenys durant l'edat mitjana, era coneguda com porta de les Núvies, perquè era l'accés obligat al temple de les donzelles que anaven a casar-s'hi. Era costum que el dia de les noces, la futura esposa pugés a cavall per la costa de Sant Joan, fins a davant de la mencionada portalada, davant mateix del palau del bisbe, punt en què l'afortunada descavalcava i accedia a l'interior de la catedral, on l'esperaven el nuvi emocionat i un esperançador devenir de besos i anissos. És clar que l'anterior privilegi no era permès a tothom i un acord del consell general de febrer de 1373 establia el requisit mínim d'una dot de cent lliures, per poder fer l'entrada triomfal i ritual a través de la porta o portal de les núvies (riques). No tan fastuosa era la recepció a les maridades reincidents, ja que les vídues que repetien l'experiència matrimonial estaven obligades a acudir a Santa Maria a punta de dia, mesura que es prenia per protegir les contraents de segones núpcies dels tradicionals esquellots i altres escarnis.
Altres indrets de Lleida: