Els Pilons

Autor: Josep Carner i Puig-Oriol
Obra: Llibres de sonets , 1991

SALOU

 

A F. Font de Rubinat
Muntanyes consiroses, muntanyes aturades
en bell amfiteatre, guaitant els blaus confins,
on són aquelles veles fa segles allunyades
pels aires clars i joves de riallers destins?
Amb ses brillants escumes cegaven els dofins;
bogaven, de riqueses i lluita enamorades,
cap a les illes roses qui, encara ensomniades,
de la frescor sorgien al bes dels dematins.
Muntanyes, al capvespre dieu una elegia;
també la mar s'enyora quan l'aire s'incendia
de tintes escarlates i porpra sangonent;
les ones catalanes d'aquelles blanques veles
refan, melangioses de glòria, les esteles
amb unes infinites oscil·lacions d'argent.

Autor: Joan Antònio i Guàrdias
Obra: Sonets tarragonins , 1951

SALOU

Ai Salou, que et vegeres a la mà,
plogut del cel, un blanc estol de veles,
i al mig de tanta vela, el sobirà
elm que altifiquen pergamins i esteles!

D'aquell passat, que honors t'acumulà,
encara avui, engelosit, t'emmeles.
Ja no pots fer, però, més que enyorar:
digne d'aquell, cap mèrit no reveles.

Com un vestigi de la sort d'ahir
encens a estones un farell mesquí
que —joc d'infants— la rata-rata imita.

Serà aquest far una llavor de llamp?
Perquè, Salou, quan tu t'alces en bram,
no hi val rosari ni penjoll d'ermita.

Autor: Rafael Vilà i Barnils
Obra: L'Ocell i la nit , 1973

Salou, el mar i tu

Salou rep la cançó meravellosa
del llavi de la platja llarg i prim,
mentre tu hi jeus, arran, bocaterrosa,
com una daina lassa vora el cim.

L'escuma amb un gemec, càlida, alada,
frena als teus braços l'àgil capgirell;
quan t'incorpores, tot un glop d'onada
poleix el bru metàl·lic de la pell.

L'empremta del teu cos marca a la sorra
l'esparsa llum que ve dels infinits...
i el mar es fa minúscul quan s'amorra
a la copa enfondida pels teus pits.