Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Al capdamunt del raval de Sant Francesc trobarem un pujol, el més enlairat dels que envolta la vila. A banda d'una àmplia esplanada ara hi ha els dipòsits de l'aigua. Tindrem un gran panorama sobte la vila i mirant cap a nord sobre les serres de Montclar i de Masvell. En primer terme, la plana i el cementiri, construït el 1855 i ampliat el 1958. Aquest és el lloc adequat per llegir una bella prosa de Guillem Viladot sobre l'abellerol, un ocell que el fascinava d'infant, i d'una reflexió, prenent com a excusa l'anada al cementiri tot passejant, per dictar les últimes voluntats lligades a la gosseta Urc.
L'abellarol
Pels afores era difícil de veure'ls. En passar per la carretera, en canvi, els podíem contemplar aturats als fils del telèfon. Aleshores picàvem de mans i els abellerols arrencaven el vol. Ho feien sempre d'esquena, com si es deixessin caure a terra. Aviat, però, es remuntaven i nosaltres, amb els ulls, podíem averar l'esclat dels seus colors esplèndids: el vermell del cap, el groc del pap, el verd del pit i del ventre, el daurat de l'esquena... i tots barrejats a les ales i a la cua.
La primera vegada que vaig veure un abellerol em semblà descobrir un pom de flors que volava. Els pagesos, si podien, els perseguien perquè deien que es menjaven les abelles. Jo no entenia pas aquestes raons: fer desaparèixer una cosa tan exquisida com un abellerol i, en canvi, protegir les abelles que no feien altra cosa que picar les nostres cames i els clatells de les persones grans.
Som en el recinte, Urc, on els xiprers enlairen la nuesa de les persones, la fi dels afanys, la derrota de l'omnipotència. La seva imatge, però, no ens commou mes enllà de l'anècdota perquè, fidels a nosaltres mateixos, continuem estimant la vida i proclamant la memòria de les persones i de les coses que han estat amb nosaltres un himne de llum. Les teves despulles no hi podran entrar aquí. Per poder estar junts en l'eternitat del no-temps, ho he previst tot, Urc, i des d'ara deixo escrit que un cop incinerats els nostres cossos, les cendres siguin esventades des de dalt de tot del Pilar d'Almenara perquè així es puguin perdre per damunt dels timons, dels fonolls, dels garrics, de les alzineres, o perquè es puguin barrejar amb el vol de la garsa, de la perdiu, de la cadernera. I un cop acomplert el testament, puguem descansar plegats en la infinitud del no-res, en l'indret on els mots es confonen, en tot cas amb la remor del firmament. El vent a penes fa moure les herbes que voregen aquests murs blancs i muts.
Altres indrets de Agramunt: