Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El cementiri de Bellpuig, construït el 1953, acull les cendres d'Isidor Cònsul ((Bellpuig d'Urgell, 1948-Badalona, 2009) sepultades al peu d'un xiprer, a l'angle del fons a l'esquerra, sense cap indicació del seu nom, molt a la manera franciscana, just davant del nínxol que ocupa el seu admirat pare, Joaquim Cònsul. Hi podem llegir una nota de dietari en què evoca una visita al anual als seus morts i un poema elegíac del poeta i amic Jordi Pàmias.
Dia quasi d'estiu. Trobo el cementiri de Bellpuig florit com un jardí i m'adono que va a tota pala la multiplicació de làpides de marbre i disseny, expressió definitiva d'un poble de nous rics. Hi hem anat després de dinar, cap a les cinc, aprofitant una tarda fina i abonançada que convidava al ritual del passeig. Munió de visitants mudats, breus salutacions a tort i a dret, i moltes cares que feia anys que no veia. M'agrada anar al cementiri per Tots Sants, visitar els meus difunts i seguir un itinerari que, a Bellpuig, tinc apamat de temps enrere: el pare, primer; després els padrins i la mitja dotzena d'oncles, i aquell cosí que se'n va anar massa d'hora, víctima d'un accident de moto. Després, la ruta em porta a reconèixer imatges a les fotos dels nínxols i descobreixo, any rere any, cares conegudes que no sabia que haguessin mort. Ho llegeixo com el senyal d'un trajecte vital que s'escurça, un camí que s'aprima i que la gent del meu temps som en aquell punt d'inflexió que avisa que tenim molt més passat que futur.
Anar a visitar els meus difunts, encara que només sigui un cop l'any, em dóna pau i tranquil·litat, una mena de confort familiar, la serenitat d'estar a casa i entre els de casa, per tornar a comprovar que no som res, que no caldria anar sempre amb la cinquena posada i que ens hauríem de prendre els alts i baixos de la vida amb una mica més de tranquil·litat. Passejar-se entre els nínxols d'un cementiri pot ser així d'alliçonador.
Elegia
A Isidor Cònsul
El teu nom és escrit al Llibre de la vida,
per la tenacitat en l'ofici, ja antic,
de fixar la paraula fugissera dels homes.
Un traç nu: el teu nom a l'urna de les cendres,
vora el xiprer, que repta el temps sense memòria.
No calen panegírics de retòrica vana,
ni mots que el vent s'enduu en la llum del crepuscle.
T'acollia la nit en la pau pirinenca,
a l'estiu, net d'un poble de tendresa callada.
Home alt, amb saó de fecundes planures:
el panís de l'Urgell com unes llances verdes,
el blat de la Segarra que pentina l'oratge.
Vas estimar la llengua heretada dels avis,
la gràcia dels déus, amagada al poema,
les pàgines signades per companys d'escriptura.
Amic: no vull fer esment, en aquest dia amarg,
del Regne anunciat per set tocs de trompeta.
Punt més el teu silenci que la llengua dels àngels,
perquè de tu naixia una alegria clara:
el foc en la conversa, l'amor en la mirada.
Altres indrets de Bellpuig d'Urgell: