Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La plaça de Ramon Folch, coneguda popularment com el Parc, tal i com descriu Francesc Pascual en un text ha passat de ser un lloc inhòspit a canviar substancialment de fesomia als darrers anys. El 1972 s'hi erigí un monument metàl·lic a la sardana, en ser declarada la població ciutat pubilla. També hi podem fer la lectura d'un poema que li dedicà Gregori Satorres (Bellpuig d'Urgell, 1916 – Tàrrega, 1994).
El parc
Al patrici Josep Armengol
Abans: espai alegre en l'escampat
com gira-sol obert al sol i a l'aire,
verneda espessa en ufanós esclat,
mà d'ombra que eixugava el front cansat.
Llavors sembrada amb pluja de futura
ha germinat amorosida,
ara l'envolta un jou de llum
on cada casa viu, somnia.
Pots ésser rosa o bé clavell
de joventut i vida
damunt els tors turgent
de nostra vila.
Estic content,
però m'agradaria
veure't, jardí frondós
que tots acolliria.
Les flors serien
la veu de benvinguda
per als forasters que arriben.
Sota aquest cel tranquil,
guarda i estima,
conserva viva en el gresol la flama
d'amor i unió que té per símbol
la veu de la sardana.
El Parc —comencem— abans era una plaça de terra polsegosa, quatre arbustos mal esporgats i el quiosquet de les begudes que només s'obria per la festa major. Hi plantaven l'envelat i si regaven l'era, respiraves, si no ho feien hi podies contraure una obturació pulmonar. Com a tot arreu en aquests afers.
Ara és un jardí admirable, ben arranjat, ple de flors, arbres i monuments que dóna bo de passejar-hi. Fins i tot el Goya, el teatre del "Teuleret", sembla que llueix més i tot.
Altres indrets de Bellpuig d'Urgell: