Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'església de Sant Nicolau, de la segona meitat del segle XVI, té una única nau i capelles laterals comunicades. La portada, renaixentista, té els elements disposats a la manera del famós mausoleu de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. En algun punt de la plaça, dominant amb la vista el nucli antic de Bellpuig, escau llegir-hi un text d'Isidor Cònsul que explica com anava la censura del rector sobre les pel·lícules que es projectaven en el centre parroquial de la seva infantesa.
En aquells anys de traspàs de la infantesa a l'adolescència, la parròquia era regida pel benaurat Joaquim Pons, que, cada diumenge, penjava dins d'una vitrina del cancell de l'església la fitxa moral de les quatre cintes dels dos cines del poble. Eren unes cartolines quadrades i menudes que duien una sinopsi de l'argument, el nom del director, els actors i les actrius, la durada del metratge i, ben visible, la qualificació atorgada per la censura eclesiàstica. El temps bufava rígid i les pel·lícules s'ordenaven en una escala aritmètica de l'1 al 4, amb una inflexió, quan s'arribava al 3, que li afegia l'esglaó perillós del 3R. L'1 i el 2 indicaven arguments sense problemes morals, pel·lícules de color blanc, aptes per a tots els públics, i venien a dir que no s'hi veurien petons apassionats, ni pams de cuixa femenina, ni insinuacions lascives de les actrius, ni pitreres generoses, ni cap escot provocador. El número 3 escalfava la frontera del color verd, el 3R encenia llums d'alerta i el 4 considerava el film greument perillós. Els criteris morals eren estrets de mira i es limitaven, només, al sexe i la fisiologia del cos, passant de llarg detalls ètics molt més greus, com la violència gratuïta, l'explotació dels esclaus, el genocidi dels pobles indis, la corrupció derivada de les estafes legals i els robatoris elegants dels lladres d'etiqueta.
Les pel·lícules del Casal Parroquial acostumaven a ser blanques i sempre per sota de la línia de flotació del 3. Si mai se n'escapava alguna, el mateix rector s'encarregava de passar-hi el ribot d'una tisora que tallava petons, pits i cuixes. Quan s'acostava una escena caldejada, veies que la cinta feia un salt i uns sorolls estranys que et deixaven orfe de petons i dejú de carn. Les pel·lícules del Goya, en canvi, eren una altra cosa: el local pertanyia a un particular, l'empresa rodava amb criteris de negoci i s'hi projectaven les pel·lícules de moda sense talls ni cops de tisora, encara que les fitxes duguessin l'estigma d'un 3R o un 4.
Altres indrets de Bellpuig d'Urgell: