Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Un text molt descriptiu i detallista d'Agustí Duran i Sanpere que descriu la plaça del poble ens servirà per reviure l'ambient que s'hi vivia abans de 1936, quan l'economia de la vila era del tot agrícola i no depenia de les segones residències ni de les granges de bestiar. Mentre el llegim, podem anar contrastant què en queda, sobretot en les pedres, d'aquella realitat pretèrita. També hi seran bones lectures una prosa i un poema de Gregori Satorres.
Seguiu els carrers del poble i, de sobte, passada una volta obscura feta de massisses arcades ogivals, us trobareu a la plaça, a plena llum. És una plaça closa, ampla i clara, migpartida entre el sol que bat a l'una banda i l'ombra que tenyeix la banda oposada. El sol fa les parets daurades; l'ombra les torna blavisses.
En un costat, sota les amples volades de les cases, per una porxada que va pujant amunt fins a un invisible carrer sobirà, veureu passar lentament un carro arran dels portals; en sentireu els sotracs fins quan, més amunt, l'hauran engolit les darreres arcades.
Contemplareu al fons de la plaça unes cases antigues amb finestres de pedra i llinda coronada per una ampla petxina esculpida. El contorn de les finestres i bon tros del mur veí és pintat de blau com a les cases de la marina llunyana. Darrere els vidres, us semblarà endevinar el rostre immòbil d'una vella padrina que us mira fixament com a intrusos que sou a la intimitat del seu poble.
Igual com cada diumenge, trobareu unes dones assegudes en cadires baixes que, més aviat per ritu que per aviciament, juguen a cartes fins que la cuina o les gallines les reclamin, o fins als primers tocs de rosari.
A l'angle més ombrívol de la plaça, uns infants corren enjogassats al voltant de la font —torreta quadrada de maons vermells— i s'amenacen ells amb ells amb l'aigua que prenen a grapats i tiren enlaire. Si per atzar l'aigua traspassa la zona de l'ombra, veureu com el sol la transforma un moment en espurneig voladís i brillant.
A dalt de tot del poble, curullat com és, s'aixeca la gran torre rodona del castell enrunat, esberlada de dalt a baix. Els coloms que hi nien no l'abandonen; només de tant en tant es llencen a volar i li formen corones cel amunt que van i vénen, i es deixen bressolar per l'aire.
Els portals
Guimerà és un poble sorprenent i pintoresc; no cal guia, es pot seguir pel carrer que es vulgui i, amb una mirada atenta, es troben angles verament bonics, portes, pòrtics, voltes, finestres i balconades... Ah!, si hom per atzar s'ensopega amb un bon home d'edat, aquest us invitarà a visitar el seu celler, al qual s'hi arriba per un túnel o foradada que va baixant fins a nivell de carretera, i on s'hi troben tots els estris que fan referència al vi, amb aquella magnífica bota mil·lenària; les teranyines hi són a l'ample, cal vigilar per la integritat de la testa. En sortir, us invitarà a un beure de vi de no gaire grau, però fi de gust.
Una de les coses que també sorprenen són els portals, que, en poc espai, n'hi ha per a triar a la recerca del més bonic i desigual... graó que puja, graó que baixa, llindar de fusta, de pedra, amb volta o rectangle i fins algun mal garbat; si bé les portes queden sempre ajustades, com per guardar millor la intimitat de cada casa, en obrir-se hom pot contrastar la varietat i disposició de les entrades i com l'espai queda tan ben aprofitat.
Hom hi pot admirar finestres i portals molt nobles en execució que no lliguen amb la resta de la construcció, senzilla i de poca imaginació arquitectònica; de segur que els portals i finestres són restes aprofitades dels castells enrunats de Guimerà o Ciutadilla, com també del monestir de Vallsanta.
Per al foraster, Guimerà és sempre una autèntica troballa.
El vell portal
Ah! vell portal, tendre de llums i d'ombres,
obert a la blandesa del repòs,
dónes entrada als somnis que s'apropen
res no et sorprèn, ni quan la passa llarga,
vestida d'ombres, pel carrer s'esmuny,
o quan el forrellat la porta tanca,
atent sempre a la veu de l'últim truc.
L'avi fanal amorosit escalfa
la freda solitud de l'alta nit,
és amic teu i la tenebra espanta
perquè no sigui el son vesc de neguit.
Hores teniu i aneu trenant paraules
perquè sigui lleuger el pas del temps,
la fosca es muda i espero que l'alba
deixondi el matiner cant dels ocells.
Ah! vell portal, descalç, però endevines
que és flonja la bellesa de la nit;
no obstant el son sigui una melodia,
tu saps que el jorn és força i dóna vida,
i obres de casa els ulls cada matí.
Altres indrets de Guimerà: