Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Poble situat en el marge dret del riu Corb. Un cop haurem travessat el portal de l'antiga muralla ens enlairarem fins a la plaça de l'Església, des d'on es té un idíl·lica visió de la vall conreada. Seguint el carrer Major arribarem en una mena de plaça on la protagonista és la pedra. Una gran roca domina al costat d'una casa d'estructura tradicional restaurada. Per terra i les façanes de les altres cases la pedra és el denominador comú. És un bon punt per llegir la prosa de Lluís Foix que també hem proposat per ser llegida al Coll de Portella i una prosa i un poema que Gregori Satorres va dedicar al poble.
Rocafort
Amb un caminar lent i trencat, ens acostem al poble. Aquest sembla voler escrutar la nostra manera i formes de ser, tal vegada en creure que som una mica tafaners de les seves intimitats; es refà, en conèixer la bona intenció, i ens obre la casa, per la porta gran de la solana, deixant-nos en la part més noble i vistosa, que és la plaça de l'església.
Benvinguts, ens diu, segur que trobarem els carrers acollidors i nets, tot ben endreçat i de gent amiga; ho dic així, perquè moltes vegades, si hom no arriba a encetar una conversa, pel que sigui, ens donen la seva amistat amb un llenguatge de pitxers en flor, oferint-nos seients acollidors i una font neta, que es com el càntir d'aigua fresca que el pagès té sempre a l'entrada.
I em deixo dur per l'amic Joan, que em diu: «Vine, ara veuràs aquell detall del poble que tinc dissenyat a la carpeta on guardo els dibuixos»; el segueixo per un carrer estret que ens aboca a una placeta assolellada on s'hi poden veure dos blocs sorprenents de pedra que formen part d'edificació amb cases i magatzems; insòlita, la composició, magnífic exponent on la imaginació i la fantasia són una autèntica realitat, cal veure-ho... passen els minuts, i el silenci mesura la nostra avidesa.
Somriu l'amic, d'aquella manera oberta, tan seva, que és un parlar sense formular-se, que si es realitzés, diria: «Ja ho saps, ara, que aquests pobles de la vall del Corb tenen sorpreses agradables, racons de casa que zelosament guarden i ensenyen als amics».
La nit camina
En roca forta i mig penjat s'enrama,
com niu, aquest poblet de Rocafort,
saps com es guarda el vi
—fusta de roure vella—
i en cada cup fermenta el most.
La llum en braços del capvespre
descansa els ulls del meu desig
o visc l'amor en el recer de casa;
el nostre most no és fugitiu.
El pensament descansa en l'ombra muda,
et miro i no dic res,
la nit invita a dir poques paraules;
amb un somriure generós i honest
—que vol donar-se nu—
tanquem la llum de nostra estança
per viure el goig d'aquesta vida junts,
sentim l'aroma de la fruita
que a la foscor embruixa,
sentim també com bull el most,
després... la nit camina
al ritme acompassat de cada cor.
En roca forta i mig penjat s'enrama,
com niu, aquest poblet de Rocafort.