Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Just a l'entrada del poble, a mà dreta, en direcció a Balaguer, hi ha l'espai dedicat a homenatjar el president Lluís Companys, amb tres elements complementaris: una estàtua, una làpida i un bust. Situats sota dels salzes o a tocar dels xiprers que els envolten, podem llegir dues mostres de cants elegíacs d'Agustí Bartra i Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) dedicats a la memòria del president màrtir.
Coral a Lluís Companys per a moltes veus
Descalç vas ascendint per ta mort d'alta espiga,
oh pare de llorer sempre d'esquena al mur
i de cara a una pàtria que a sa súplica et lliga!
El teu nom rima amb anys i ta sang amb futur.
Ja neixes de ta glòria, doll ardent del teu mite,
apitrada d'escuma sobre els esculls d'ahir,
veritat de la terra amb estrelles escrita,
espetec de bandera amb el somni a mig dir...[...]
Lluís de Catalunya, president d'ombra encesa
des del puig de la infàmia fins a l'eternitat:
a un cantó duus un aire de gesta i Marsellesa,
a l'altre marxa l'himne de la ira i del blat,
i, estesa a ton anhel, la pàtria no forjada,
amb mig rostre de pedra i mig rostre de cel,
i en ses entranyes l'eco d'una semença alada
que li somou l'espera de centúries de gel.
Tu volgueres ben plena la seva sina agrària
i que tingués als llavis rialles fluvials.
Però el temps la corona d'espines i alimària
i el mar no pot donar-li sa rapsòdia de pals.
Infesten sos camins els llops de la penúria.
Ens la fa més profunda el dolor dels adéus.
Amb sos sanglots a l'ombra, perduda la cantúria,
secretament ablama la torxa dels relleus.
Aquells que la lligaren a un ombrívol retaule
de guitarres de plom i furiosos braus,
no pogueren robar-li la invencible paraula
que travessa la història amb brums de frondes i aus,
la paraula immortal que als teus llavis fulgura,
invisible pilastra que, enmig de l'enderroc,
en la nit, el gran temple radiant prefigura.
Car, tant com la tenebra, es repeteix el foc!
Oda al President Companys
El teu exemple es dreça com un cim:
sentim bullir la sang dintre l'abisme,
i tot té la sortida en aquell crim,
tan odiós, dels nazis i el franquisme.
Però a la vida no hi ha solc prou tort
per a barrar el barranc d'aquell mal dia:
la terra venjarà la teva mort
i amb l'ombra passarà la tirania.
D'un mar, en surten cent. La claredat
avança. El pensament de tots empunya
la teva imatge de Llibertat,
del teu esforç pel Fur de Catalunya.
Lluitem en la certesa d'ensorrar
tot imperialisme castellà!