Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El 1235, a la catedral de Barcelona, Jaume I, a proposta del papa Gregori IX, es casà amb la segona muller, Violant d'Hongria, filla del rei Andreu II i néta, per part de mare, de l'emperador llatí de Constantinoble Pere de Courtenay. La reina va tenir nou o deu fills. Violant fou una dona de talent i de caràcter. Al costat de Jaume I, tingué un important paper en la política de la Corona d'Aragó. Fou un dels consellers més valuosos del rei, sobre el qual exercí una forta influència malgrat les amants que aquest no deixà de tenir durant el seu matrimoni. El sepulcre, alçat sobre dues pilastres decorades amb sengles creus patades d'or inscrites en cercles de gules, té la caixa de pedra rogenca i la coberta, a dues vessants, de pedra blanca. Les úniques ornamentacions són una creu patada al centre de la coberta, de les mateixes característiques que les de les pilastres però més gran i sense color, i tres escuts amb les armes reials del seu espòs al lateral visible i als dos extrems de la caixa. Les despulles de la reina foren traslladades a aquest sepulcre l'any 1275, tal com indica una inscripció al lateral visible de la caixa (Fuit translata donna| Violans regina | Aragonum | anno 1276). Els fragments de les Cròniques de Jaume I i Bernat Desclot que proposem llegir davant de la tomba, tracten, respectivament, de com el rei demana a Violant que l'acompanyi al castell d'Almenara on estaran més segurs i s'interessa per la descendència de la reina. D'altra banda, un text de Ferran Soldevila (Barcelona, 1894-1971) ens acabarà d'emmarcar convenientment la personalitat de la reina Violant d'Hongria.
Mentrestant, enviàrem a la reina dos cavallers que pensés de venir, que Nostre Senyor ens havia feta tanta de gràcia i de mercè que ens havia donat el castell d'Almenara, i que millor estaria aquí que a Borriana, i més segura. I ella, quan li vingué el missatger havia adobat de menjar, i digué que quan hagués menjat que hi vindria. I això era en quaresma. I digueren els cavallers:
— El rei us mana que vingueu, que ell ha aparellat de menjar, i que millor i més alegrament menjareu allà, amb ell, que no faríeu aquí.
I ella, quan ho oí, deixà son menjar, i esperam-la fins que vengué, i eixim a la costa del peu del castell, i nós i ella entram alegrament dins lo castell, i amb gran alegria menjèrem.
Quan lo rei En Jacme fou vengut de Mallorques en Catalunya, i la dona sa muller, on hom l'havia partit per parentesc, fou morta (de la qual hagué un fill qui tenia per nom N'Anfós, al qual fou jurar tota sa terra quan anà conquerir la ciutat de Mallorques), ja que prengué altra muller, la filla del rei d'Hongria, qui tenia per nom dona Violant; i fou regina d'Aragó, i fou molt bella dona, i bona i agradable a Déu i a son poble. I d'aquella dona tingué tres fills i quatre filles, ço és a saber: l'infant En Pere, qui fou rei d'Aragó i de Sicília; i l'infant En Jacme, qui fou rei de Mallorques i de les illes entorn d'aquella, i comte de Rosselló i senyor de Montpeller; i En Xanxo, qui fou lo menor, fou arquebisbe de Toledo; i l'una germana fou regina de Castella, muller del rei N'Anfós; i l'altra germana fou muller d'En Manuel, germà del rei de Castella; i l'altra fou reina de França, muller del rei Felip; i l'altra filla havia nom dona Maria, morí sens marit i era molt bella dona, i gran, i agradable a tota gent i de molt bona vida i honesta.
Però aquest matrimoni estava destinat a estimular sensiblement la reconquesta valenciana. I això per la senzilla raó que el rei Jaume, empès pel seu amor, en el document d'esponsalici a la seva muller, donava per endavant als fills naixedors d'aquell matrimoni les illes Balears i tot el que conquerís en el regne de València. No cal dir l'interès que tenia, doncs, a eixamplar aquestes conquestes, no sols per deler natural de pare, sinó també pels encoratjaments i les instigacions que rebria constantment de la seva muller, de la mare d'aquells fills. Per al primogènit, fill d'Elionor de Castella, l'infant Alfons, ja hi havia els Estats patrimonials: Catalunya i Aragó, que de moment sembla reservar-li; però les conquestes pròpies, els territoris que ell havia aplegat als altres, aquests eren deguts al seu sol esforç i en disposava com volia. Aquest degué ésser el raonament del rei Jaume. Ja veurem com després, sota la influència de Violant d'Hongria i sota les seves personals preferències per la nova fillada, el Conqueridor no va respectar el seu primogènit ni els Estats patrimonials. És el que ha estat anomenat la política de particions, el germen de la qual es troba en el document d'esponsalici que acabem de citar. Política nefasta, que arriba a esquarterar els reialmes catalano-aragonesos i que finalment els migpartirà.
Altres indrets de Vallbona de les Monges: