Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El monestir, que s'aixecà al bell mig de la vall de Maldanell, tingué el seu origen en una agrupació mixta d'ermitans que vivien sota la direcció i el mestratge del seu fundador Ramon de Vallbona. Des de la seva fundació, el monestir va estar isolat, fins que les normes del Concili de Trento, el 1563, disposaren que els convents no podien estar en llocs solitaris. Aleshores es formà el poble de Vallbona. La plaça del davant del monestir era l'antic fossar, i encara avui es pot veure la porta dels Morts, d'estil romànic, del segle XIII, que comunicava amb el cor. Té diferents arquivoltes i un timpà amb relleus de la Verge Maria i dos àngels, un dels primers motius amb aquesta temàtica que apareix en el romànic. Els diferents sarcòfags adossats al mur exterior, segons els escuts i les inscripcions, pertanyen a Berenguera de Cardona, Sibil·la de Guimerà i Miquela Sassala. A prop de la monumental font podrem llegir una anotació de dietari de Marià Manent (Barcelona, 1898-1988) en què fa una descripció de l'entorn i de la història del cenobi.
17 d'agost
VALLBONA DE LES MONGES. A les 3 de la tarda marxem tots, en tres cotxes, cap a Vallbona. Passem per La Febró, Prades i el bosc de Poblet. Aviat hem entrat a la província de Lleida —vinyes, ametllers— i a quarts de 6 arribàvem a Vallbona de les Monges. El gran pati, al costat de l'església del monestir, té una font amb cinc o sis dolls. La paret del temple és grisa, amb zones més fosques. La decoren moltes taques de liquen color d'or vell, rodones, però irregulars i de mides diverses: semblen una nevada groguenca de grans borrallons, contra un cel gris... A la façana lateral hi ha uns quants sarcòfags de gent noble i unes rajoles en honor de Violant d'Hongria, que els hongaresos refugiats a Espanya hi van fer posar després de la guerra 1936-1939. En Piquer, excel·lent erudit, ens ha acompanyat en la visita. El claustre, trapezoïdal (no n'hi ha gaires així) té un costat del segle XII, un altre del XIII, un del XIV i un del XV. Els capitells són llisos, segons l'esperit cistercenc d'austeritat. A la sala capitular hem vist les tombes de les abadesses. Les lloses són bastant diferents; una d'elles té un joc d'ombres tan important —remarcava en Piquer— com l'esculpit mateix, sembla una mica la tècnica dels relleus egipcis.
Al peu de l'altar del temple hi ha més tombes, entre elles la d'una abadessa que era filla de Roger de Llúria (es deia, penso, Maria). El sarcòfag de Violant d'Hongria, muller de Jaume I, és en un mur de vora el cor, un sarcòfag senzill, ornat amb l'escut de les quatre barres. En Piquer ens ha dit que també és enterrada al monestir la princesa Sança, filla del rei Jaume el Conqueridor. Ell anà a Vallbona quan hi van portar les despulles de la reina Violant.
Altres indrets de Vallbona de les Monges: