Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La sala capitular, de finals del segle XIV, situada a la dreta de l'entrada al cor, impressiona per la seva austeritat.La porta ogival que hi dóna accés és molt esvelta i guarda simetria amb la nau del claustre. Cal destacar la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia, de terra cuita policromada i atribuïda a Pere Joan (segle XV), el famós escultor de la façana del Palau de la Generalitat de Barcelona, i l'esplèndida col·lecció de lloses sepulcrals d'abadesses. Hi podem llegir una rondalla recollida per Joan Amades (Barcelona, 1890- 1959) de boca del seu avi, Pau Gelats, de l'Espluga de Francolí, que narra el suposat origen llegendari del monestir.
Una noble monja volia fundar un monestir dintre dels dominis del monestir de Poblet. L'abat, abans de concedir-li el permís, la volgué provar, per veure fins a quin punt arribava la seva virtut, i li manà que no parlés ni obrís boca per res ni per ningú mentre ell no li manés el contrari, i que, si complia el que ell li manava, li fóra donada permissió per a alçar un convent dintre dels dominis de Poblet i sota la seva protecció.
Al cap de poca estona de sortir la monja del monestir, veié passar un gran i ric cavaller muntat a cavall. En passar pel seu davant li caigué una rica bossa tota d'or i ben plena de moneda. La monja estigué temptada d'advertir-li la pèrdua, però recordà el manament i callà. Ben aviat passà un home tot mal vestit i espelleringat que recollí la bossa i fugí. De seguida es presentà el cavaller, cercà d'ací d'allà la seva bossa, sense trobar-la, i preguntà a la monja si l'havia vista. La monja arronsà les espatlles i féu com si hagués estat muda o no l'hagués entès. El cavaller, furiós, veié allí a la vora un porqueret que menava un escarot de garrins i se les emprengué contra ell, dient-li que li havia robat la bossa. El porquer bé prou s'escarrassava a dir que no, i que aquella monja prou ho havia vist, i a demanar-li que testimoniés la seva innocència. Però la monja recordava el manament de l'abat, i no va obrir la boca.
El cavaller, furiós, d'un cop d'espasa va matar el pobre porqueret. La monja restà tota esborronada, no tant del fet com de pensar que si ella hagués dit el que sabia hauria estalviat la mort del pobre minyó.
Passada la facècia, es presentà a la monja l'abat de Poblet i l'exalçà per la seva gran virtut d'haver sabut callar davant tot el que havia vist. I li contà que el cavaller era un lladre que havia robat la bossa d'aquell pobre home espelleringat, que, en adonar-se que no la tenia, seguí el cavaller i, quan trobà la bossa, la recollí i fugí. El porqueret era un orat, més decantat al mal que al bé, encara que no tenia culpa en aquell afer, i que, si hagués viscut, hauria mort a la forca. La monja donà aleshores per ben fet el seu silenci i el pare abat li afegí que res del que havia vist no era cert i que tot era una farsa que li havia volgut fer per provar la seva virtut. I li fou concedit permís per a bastir un monestir en el terme de Vallbona, monestir encara existent amb el nom de Convent de Vallbona de les Monges.
Altres indrets de Vallbona de les Monges: