Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A la Plaça de la Companyia, xamfrà carrer Cordellats, hi ha la casa en què visqué Jaume Roig i on, molt probablement, escriví el seu Espill o Llibre de les dones. Per tal de rememorar-hi la seva memòria podem llegir-ne un fragment, a més a més, del poema que li dedicà Vicent Andrés Estellés i un fragment d'És l'amor que mou el cel i les estrelles, d'Antònia Carré, que narra les facècies per les quals va haver de passar el manuscrit de l'Espill i de com l'autor va morir d'un atac d'apoplexia que el va fer caure de la mula quan tornava de Benimàmet.
[Recorda LA DONA SUA]
Per lo que els dec
per ses proïsmes e pels baptismes,
on som llavats tots batejats,
si he fals dit ja me'n penit
cert de bon cor. No hagen por
(les assegure), si bé em murmure,
que jo els fes frau; car no es tan brau,
fer ni felló, cert lo lleó
com pintat part. Per no deixar
elles irades, avalotades,
ves mi del tot, vull dir un mot
per llur confort, tot lo llur hort,
d'espines ple, de carts també,
he practicat; bé he examinat
ma vida tota; en la llur flota,
dels arbres vius he vist molts nius
de verderols i d'oriols
i molts vespers; tots sos vergers
he ben cercat; he-hi sols trobat
un virtual arbre fruital,
sols, singular, de virtuts clar,
ben empeltat; crec ha trencat
l'ull al diable; una lloable,
sola, famosa i fructuosa,
ben coneguda dona tenguda
per prous, valent, Déu molt tement
i cristiana, tota humana,
comunicable, dolça i amable
i graciosa, certa, curosa,
neta, gentil, sabent, humil
i poc parlera, mas gran feinera,
dona endreçada, ben esforçada
en tot quant feia; ses hores deia
i tot l'ofici, mas lo servici
i treballar per son orar
no romania; a tots paria
la llur persona més hom que dona.
Des que sóc nat, tanta bondat
no viu en fembra. D'aquesta em membra
que fon casada i ben criada,
molt instruïda i tal nodrida
pel marit seu, lo qual la véu
molt ben morir; restà (sé-us dir)
desconsolat, alienat;
fora de si. Bé el coneguí
subplantador i lluitador;
blanc i vermell és lo nom d'ell.
D'ella em recort: Is, primer mort,
lo peix llisser hac nom primer.
Fon ma veïna, mare, padrina
i fel amiga, no massa antiga,
dona molt clara, a mi molt cara;
res en lo món mentres hi fon
no amí tant, fiu dol i plant
gran quant fallí, de cor l'amí
extremament. Puis solament
en llur comuna n'he trobat una
la qual mereix un poc de greix
i qualque festa, per sola aquesta
los dic me plau amb elles pau
final fermar.
A Jaume Roig
Enguany s'esqueia
el centenar
-Fa cinc-cents anys
dia per dia-
de la mort vostra
quan vàreu caure
de dalt un ase,
per Benimàmet,
seguint camí
invers del riu,
i us van dur
a vostra casa
de la ciutat,
dins el carrer
de Cordellats
vora la Llotja,
ert com un fus,
sense pols quasi,
i us van creuar
les mans al ventre,
fins que arribaren
els capellans
i salpassaren
el vostre cos,
i amb cerimònies
van enterrar-vos,
un ull tancat
i l'altre obert.
—Recordes el dia que va aparèixer Jaume Roig en aquesta cambra? —pregunta Jofre al seu amic, encara que coneix prou la resposta.
Jofre i Guerau ho recorden bé. Va ser a començaments de l'any 78, en uns dies de molt de fred, pocs mesos abans de la mort del metge i escriptor. La manera com va entrar al taller els va sorprendre a tots dos perquè el primer que va fer, acompanyat de la seva veu massa fina, va ser exclamar-se del fred. Amb l'estona que feia que caminava pels carrers, va dir, se li havien quedat ben glaçades les orelles. I mentre ho deia se les premia amb les mans, com si volgués escalfar-les. Va venir acompanyat de Baltasar Bou, que s'havia acabat convertint en la seva ombra de tant que el venerava, i els va demanar de fer una còpia senzilla del seu Espill a partir del manuscrit autògraf, que ja no volia portar a cap de les tertúlies. El tenia en més estima que si hagués estat una joia, va assegurar somrient i balancejant el cos rodanxó. Va insistir a pagar-los la feina per avançat i va afegir, amb una picada d'ullet, que els deixava sis mesos per enllestir la còpia, ja que sabia que en aquells moments el taller bullia d'encàrrecs que s'acumulaven a les prestatgeries. Passava de llarg dels setanta anys, però conservava la vitalitat i el bon humor de quan era jove.
El dia 5 d'abril de l'any de 1478 Jaume Roig va morir d'un atac d'apoplexia que el va fer caure de la mula quan tornava de Benimàmet. El manuscrit de l'Espill era encara al taller de Jofre i Guerau, immòbil. Quan a finals de maig va aparèixer Gaspar Jeroni, el fill de Roig, a reclamar el manuscrit del seu pare, Guerau el va convèncer perquè els el deixés una temporada més i poder acomplir així l'encàrrec. En saber que la feina ja estava pagada, Gaspar Jeroni es va desentendre del manuscrit i els va dir que podien quedar-se'l tot el temps que els convingués, si el tenien ells segur que no es faria malbé ni es perdria, va afegir amb un moviment de mans que als dos joves copistes els va recordar el metge enèrgic que havien conegut feia pocs mesos.
Altres indrets de València: