Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Enric Valor durant seixanta anys va viure en el número 7 del carrer Martínez Aloy, porta 1 i, doncs, hi va pensar i/o crear bona part de la seva obra. En ser-hi al davant, ens podem servir com a lectura de dos textos: una evocació seva del pis i una altra de Rosa Serrano.
El comerç va funcionar, però el meu germà ja havia fet un parell de viatges informatius a València i se n'havia enamorat. Coses de la joventut. D'altra banda, els amics i companys nacionalistes de València em deien que ací, al Cap i Casal, estaria millor en el pla polític i cultural, sobretot perquè ací hi havia tertúlies no sols polítiques, sinó també literàries, i tindria més possibilitats de desenvolupar la meua vocació d'escriptor.
El meu germà també pensava fer coses, de caràcter comercial. Vam fer gestions, doncs; però com encara no ens abellia viure dins una gran ciutat, llogàrem una casa enorme, de planta baixa amb un pati i una espècie d'andana, en el poble de Catarroja. Ah, l'horta! M'impressionà aquella extraordinària fertilitat. Me n'anava tot sol a conèixer-ho bé; arribava prop de l'arrossar; a vegades, rere una gran caminata, descobria el bosc immens -ai, de mi!- d'El Saler. Però venir a València quasi diàriament, amb aquell lentíssim tramvia...! Finalment vam llogar dos pisos encarats al carrer Martínez Aloy. El meu germà hi va durar uns quants anys, però jo... ací estic encara. Des de l934 -a la darreria- fins a mil nou cents noranta... quants?
Aleshores, vam treballar en una cooperativa arrossera, en l'avinguda de Victòria Eugènia. El meu germà dirigia l'oficina. Jo em vaig encarregar de fer els contractes amb els camperols, des de València fins a Sueca, inclosa. I vaig arreplegar-hi un bon cabal lingüístic, vocabulari i fins modismes i tot. Amb festes permisos sobretot vacances, dúiem avant l'administració de les propietats de Castalla i Penàguila, usdefruit encara dels nostres pares.
El lèxic trobat i estudiat al sud de València, el feia arribar al meu amic i després professor Josep Giner, qui -sobretot en la postguerra- ho enviava a Joan Coromines, primer a Barcelona i més tard al seu daurat exili de Xicago. Per això, aquest il·lustre romanista diu en el pròleg del seu famós Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, que la informació lingüística de l'Horta de València i de la Foia de Castalla li va ser donada per mi. La qual cosa ha significat un gran honor per al modest informat... I jo quasi ni me'n recordava.
Tanmateix: aquestes Converses d'ara, no del tot espontànies i gratuïtes, sinó amb l'objectiu clar d'atrapar la memoria, la immensa i fresca memòria d'Enric Valor i compartir-la, havien de tenir un escenari fix i un temps ritual. Així, amb els bons propòsits que solen acompanyar els inicis, començàrem a reunir-nos formalment els divendres a la vesprada, en el despatx del seu pis del carrer Martínez Aloy. On ha viscut més de seixanta anys. Al qual s'accedeix per l'escaleta de Dickens com l'anomena ell, sempre amb tendresa i una celta acritud suavitzada. Ara, a l'esca1a, li han llavat la cara com ha passat en tantes cases velles de la ciutat, però sempre conservarà el nom.
He pujat moltes vegades, doncs, aquesta escaleta de Dickens. Algunes proveïda de la gravadora i, d'a1tres, tan sols amb la pròpia memòria per a enregistrar. Sempre n'he baixat sorpresa quan no aclaparada per la seua força comunicativa. Enric Valor és un gran comunicador. Perquè ha viscut molt. 84 anys. Perquè ha VISCUT molt. Quina mesura em queda per a descriure no la longitud del temps, sinó la seua profunda i rica intensitat?
Altres indrets de València: