Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Falla Na Jordana és una associació cultural fallera amb seu social al Carrer Salvador Giner. Es considera que el seu primer monument es va plantar el 1884, i a més d'actuar com a comissió fallera constitueix un referent cultural a la ciutat per les nombroses activitats i propostes que anualment genera. Segons algunes investigacions, el nom del carrer prové del fet que en ell existia un forn regentat per una dona, el marit de la qual es deia Jordà. Segons el costum de l'època, se solia anomenar a la dona pel nom del seu espòs en femení, d'ací l'apel·latiu de Jordana que va rebre.
Aquest carrer és famós per la Falla de Na Jordana, la que compta amb més participacions i primers premis a la secció especial. Tanmateix, per la mida que sol tindre la falla, massa gran per al carrer, aquesta s'ha plantat a la plaça del Centenar de la Ploma (avui en dia dedicada a Pere Borrego) o, actualment, a la plaça del Portal Nou. Un text de Toni Sabeter tot i fer referència a les transformacions del portal Nou es refereix a la singularitat de la Falla de Na Jordana.
El portal nou és un bell ectoplasma de pedra de morter...
Autor: Toni Sabater i PérezObra: Ciutat de campanars , 2016
Pàgines: 59-60
El portal nou és un bell ectoplasma de pedra de morter i dos torres amb merlets, germà menut en edat i tamany del veí portal de Quart, nascut aquell a finals del XV i mort prematurament, i d'ací la seua ja eterna condició ectoplasmàtica. Va ser arrossegat per la decretada caiguda de les muralles amb les habituals excuses de modernitats i apertures, i la realitat sempre més prosaica d'haver de donar una destructiva ocupació als milers de treballadors abocats a la misèria -mitjans del segle XIX, proletariat urbà amb inquietants tendències- per la decadència i crisi definitiva de la indústria de la seda.
Se'n manté el vaporós ectoplasma perquè el seu espai encara ho fa, i el nom també, i una volta a l'any, durant uns dies molt pròxims a la primavera, la falla de Na Jordana planta la seua carnalitat al bell mig dels seus dominis, recreant de manera tan transitòria com repetida -pira expiatòria inclosa- la perduda monumentalitat del Portal Nou.
Enfront, però d'esquena al riu i des de dalt d'una columna, una imatge de la Mare de Déu del Carme mira i mirarà al barri del seu nom. Si pogueren vore, els seus ulls de metall vorien, travessant l'ectoplasma, el carrer de Salvador Giner i la lleu depressió del terreny que tant convida a caminar i a endinsar-se en el barri. O a desfilar ordenadament, com ho feren els francesos quan guanyaren la ciutat durant la guerra napoleònica, perquè per ací entraren passant per baix de l'arc del portal llavors encara viu, o per davant del convent de Sant Josep i la seua austera façana o el seu secret jardí, avançant pel carrer per davant de la casa on viuria més d'un segle després el pintor Salvador Tuset, o per davant de la finca on, pocs anys més tard d'aquella entrada marcial per eixa via, naixeria el músic Salvador Giner, i que porta el seu nom (antic de Llíria, antic del Portal Nou) i el seu record des de 1905.
En bona part territori exterior de la ciutat musulmana, fins a la construcció de la muralla cristiana en 1356 els horts i carrers de l'actual barri del Carme no adquiririen la condició urbana més estricta. Així i tot, durant segles aquells pocs carrers i moltíssims horts mantindrien un caràcter de raval d'alguna manera intern, acollit als murs de la ciutat però d'activitats o funcions tan necessàries com de pati interior: celebèrrim bordell, sempre conflictiva morería o blanqueria (lloc on es preparaven les pells per a ser adobades) amb els forts i desagradables efluvis no aptes per a tots els públics.
Altres indrets de València:
Indrets