Llotja de la Seda

Autor: Joan Pere Porcar
Obra: Dietaris 1589-1628. Antologia , 1983

Motí contra els jurats de València / Dimarts a 17 de maig 1605, segon dia de les lletanies, anant la processó com acostumava i estant en lo monestir de la Mercè, enviaren a dir los jurats, que estaven aguardant en la Llonja Nova, als canonges que abreujassen la processó per coses que convenia a la ciutat, així que no passaren per lo monestir de Magdalenes ni anaren a Sant Joan del Mercat com acostumaven, sinó dret de la Mercè a la Llonja a on estaven dits jurats. I allí hi hagué gran rumor que els xics volien apedregar i apedregaren i els llançaren molts draps bruts als jurats perquè hi havia falta de pa que no se'n trobava, i que hi havia persones que commovien als xics que ho feren. I se'n rebé gran informació en la Real Audiència sobre aquest fet en poder del doctor Guardiola.

Autor: Vicent Blasco Ibáñez
Obra: Arròs i tartana , 2017

Just enfront està la Llotja de la Seda, acaronada pel sol de l'hivern, que llueix sobre el fons blau del cel tota la magnificència de la seua façana ogival. La torre del rellotge, quadrada, nua, monòtona, que divideix l'edifici en dos cossos que mostren els finestrals amb els seus brodats petris; les portades que esquincen el robust paredó, amb les seues entrades d'embut, compostes d'atrevits arcs ogivals, entre els quals vagaregen en una processó intenninable figures grotesques d'homes i animals en totes les posicions estrambòtiques que pogué discórrer la imaginació extraviada dels artistes medievals. Als cantons, àngels de pesada i llarga vestidura, diadema bizantina i ales de plomatge menut, que sostenen amb un esforç ben visible els escuts de les quatre barres d'Aragó i les caragolades tires amb caràcters gòtics atapeïts de borroses inscripcions. Dalt, en el fris, sota les gàrgoles d'espantosa lletjor que s'escampen audaçment per l'espai amb el riure mut de l'aquelarre, tots els reis aragonesos als llorejats medallons amb el casc alat sobre el perfil enèrgic, feroç i barbut; i rematant la robusta fàbrica, en la qual s'alternen els blocs aspres amb els escarolats i les puntes del cisell, la filera atapeïda de merlets coberts amb l'antiga corona reial.

Autor: Enric Duran Tortajada
Obra: Semprevives. Antologia poètica , 1963

La Llotja

 

Somni de Pere Compte! Randat fet

en belles pedres brunes i admirables.

Palau magnífic que de venerables

i elevats instituts fores indret.

 

En el curs de cinc segles, gallardet

dels cívics monuments eres; notables

són eixos murs, tan bells i tan lloables,

des de la base al més altiu merlet.

 

Llotja dels mercaders! Lloc sumptuós!

Taula de Canvis! Consolat de Mar!

Capítols d'or del llibre històric fan.

 

Sols resta avui el joiell meravellós

del gòtic monument tan singular

com un record de la València gran.

Autor: Llorenç Millo i Casas
Obra: Carrers i racons de València , 1980

L'edifici és de l'estil de les llotges catalanes del XV, com la de Mallorca però més gran, més esvelta i més rica, i amb detalls renaixentistes en la part del Consolat, amb decoració flamígera, gàrgoles i escultures ornamentals, religioses o satíriques (de vegades perfectament obscenes: per veure detalls, portar prismàtics), i sobretot amb l'orgull incomparable del saló de les columnes. El saló és un rectangle de 35 metres de llarg, i les voltes estrellades arriben a prop de 20 metres d'altura. Les columnes, esveltíssimes, helicoïdals, perfectes, són sempre i molt justament comparades a fines palmeres que allà dalt s'obren per formar les nervadures de la volta. L'orgull de la ciutat, i dels mercaders, que van construir aquesta casa, es pot llegir en la inscripció daurada sobre fons blau que corre pels quatre murs: «Inclita domus sum, edificada en quinze anys. Tasteu i veureu, conciutadans, com és de bo el comerç que no té engany en la llengua, que jura al proïsme i no li falla, que no dóna diners en usura. El mercader que actua així augmentarà la seua riquesa, i al final gaudirà de la vida eterna.» Havent contemplat la sala, hom pot dir que ha vist un ideal de perfecció convertit en pedra tangible, una cosa ben rara.[1]

Segons la tradició, quan esfondraren les cases dels cavallers Sanoguera, que s'elevaven al solar que ara ocupa la Llotja, en excavar els fonaments, hom obrí un albelló que per allí corria, i d'ell sortí «una formidable colobra que hi havia dins amb tan deforme cap com si fos un drac o fardatxo», davant la qual tots els operaris arrancaren a córrer morts de por. Al mur de l'«Ínclita domus» que mira al mercat es troba esculpida el cap espantós de l'animalot, i qui es pare a contemplar-lo haurà de reconèixer que, si en la realitat fou com en la pedra, el pànic dels paletes i picapedrers estigué de sobra justificada.

També en la mateixa paret hi ha altres lapides i inscripcions que fan menció de diversos esdeveniments, essent la més curiosa, per la redacció, la que al·ludeix al guerriller Romeu, puix, segons ella, el 12 de juny de 1812 «es deixa ajusticiar» en la plaça del mercat, en un cadafal alçat a la porta de la Llotja. I tampoc hem d'oblidar la lapida col·locada per lo Rat Penat, per a recordar el lloc, la propera placeta de les Panses, on aixecà el crit de guerra. contra Napoleó un pobre palleter.

Consta la Llotja d'una torrassa i dos pavellons, a més d'un jardí interior. En el pavelló més important, el de la Contractació, s'obre la porta principal, a la que s'arriba pels vuit graons d'una escalinata. La porta és grandiosa, de perfil ogival i apareix dividida per un pilar de pedra en el capitell del qual han esculpit un senyor nu que és severament assotat, i no es posà allí gratuïtament, sinó com advertència als mercaders que falliren. Al timpà existeix una escultura de la Verge del Rosari, a la que escorten uns àngels, i més amunt hi ha una creu filigranada i, sobre ella, un escut amb les armes de la ciutat. El motiu heràldic, acompanyat per parelles d'àngels, es repeteix sobre els dos finestrals adjacents, que competeixen en bellesa amb la porta, i vénen a ser, tots tres elements arquitectònics, el frontispici més soberg de la ciutat.

Autor: Rafa Lahuerta Yúfera
Obra: Noruega , 2020

En aquell agost de 1984 Lolo i jo vam ser inseparables. Vam parlar molt. De futbol i de xiques, però sobretot de palles i de calcetins. El seu rècord en un dia n'eren set, el meu quatre. Eixes tres palles de distancia m'enardien fins al punt de fer-me flaquejar en les meues conviccions. Lolo era grosset i potser un poc fanfarró, però la seua addicció onanista resultava inqüestionable. Li déiem

el Manchao. Al braç esquerre tenia una piga repulsiva amb forma de pera que semblava un velcro pelut de posar i llevar. Quan jugàvem a Curro Jiménez en la plaça Redona ell era l'Algarrobo i jo el Gitano. Es menjava els entrepans d'embotit com anys després es fumaria el paper de plata, sense mesura. Cada dia, a això de les nou i mitja del matí, quedàvem en la Llonja, davall del caganer que il·lumina el sentit escatològic i global de la democràcia. Un sol voraç ho fonia tot. Inclús les gàrgoles de pedra pareixien suar. La canícula era implacable. València ens pertanyia.

Autor: Vicent Artur Moreno Giménez
Obra: Una altra història , 2010

Aquella llotja simbolitzava aquella esplendor literària, política i estètica de la Corona. A la seua sala columnària de més de 16 metres d'alt es reunien els comerciants per a mostrar part del seu gènere i tancar tractes. Passejant per la seua gran sala, podem recordar el poema d'Anselm Turmeda que cap a 1400 es convertí a l'islamisme. En l'Elogi dels diners va escriure: «Diners fan vui al món lo joc / e fan honor al molt badoe; / a qui diu "no" fan dir-li "oc" / Vejats miracle!». La seda serà un dels objectes més valuosos. Tota la gent important a l'Europa del 400 es vesteix de seda. Aquelles columnes hel·licoïdals i el sostre en forma de volta conformen una lectura simbòlica del paradís i del bon actuar tant cristià com comercial. A uns 12 metres i travessant horitzontalment tota l'estança, es podia llegir una llegenda en llatí que apel·lava l'honestedat dels comerciants: "Casa famosa soc en quinze anys edificada..." Les columnes torces acabaven en una explosió palmeriforme que constituïa una estructura per damunt dels caps d'aquells comerciants. Eiximenis elogiava aquells comerciants en la seua obra Regiment de la cosa pública: «Los mercaders són vida de la terra on són, e són tresor de la cosa públíca, e són menjar dels pobres, e són braç de tot bon negoc (...) Sens mercaders, les comunitats cauen, los prínceps tornen tirans, los jóvens se perden, los pobres se'n ploren». Eren les primeres falques publicitàries dels grans magatzems "Ja és Nadal... a la Llotja". Les classes socials més baixes mentrestant, es vestien de llana o de lli, amb camises i calces fins als genolls, amb senzilles jaquetes i vestits de llana per a les dones.