Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La seu actual de Lo Rat Penat és al número 9 del carrer Trinquet de Cavallers. La societat va ser fundada el 1878 per Constantí Llombart, Teodor Llorente i Feliu Pizcueta. Seguint el model barceloní, varen convocar els Jocs Florals a partir de 1879. A instàncies de Lo Rat Penat es recuperà també en els anys vint del segle passat la històrica processó del 9 d'octubre, prohibida per les autoritats borbòniques en 1707, conjugant elements de l'antiga processó (com la davallada de la Senyera, sense inclinar-se, des del balcó de l'Ajuntament, o el Te Deum en la Seu) junt a l'ofrena al monument a Jaume I en el Parterre, en la presència de la Real Senyera, de les principals autoritats i de les entitats culturals valencianes. Una altra fita s'acomplí l'any 1949, sent president Manuel Gonzalez Martí, es creà la secció de Cursos de Llengua Valenciana, llavors presidida per Carles Salvador i en Enric Matalí com a secretari, en què es formaren els primers professors acreditats per a l'ensenyança de la llengua. Davant l'edifici podem llegir la carta que Verdaguer envia per constatar que ha arribat feliçment a Barcelona i la de 57 socis de lo Rat Penat adreçada a Jacint Verdaguer per innovar-lo sobre l'acte d'homentage que l'entitat li va dedicar el 1886 i dos fragments de poemes de Constantí Llombart, un d'ells fent referencia a la festa del 9 d'octubre i l'altre dedicat a la festa dels Jocs Florals. Finalment, un fragment del dietari Espill d'insolències, de Toni Mollà exemplifica la ideología contemporània de Lo Rat Penat.
Autor:
Jacint Verdaguer i Santaló
Obra: Epistolari Llorente. Volum I , 1928
Obra: Epistolari Llorente. Volum I , 1928
Barcelona 31 Juliol 1881
Estimadíssim amic i senyor meu:
Acabo d'arribar feliçment a Barcelona i com si el cor se m'hagués quedat a València, encara em sembla sentir lo dolç i bellament accentuat llenguatge de Vostès, veure'ls d'un a un davant mos ulls, esplaiar ma vista per eixa verda planura que, com la blavosa de la mar, sembla no tenir fites, i sentir la dolça estreta d'eixes «lligasses de flors», amb que, segons l'hermosa imatge d'Amorós, lo Micalet cativa a sos peus als valencians i als que tenen, com jo, la ditxa de visitar tan bell país. Mes ¿com mostrar mon agraïment per les proves d'afecte que de sos habitants hi he rebudes? La confusió que no em deixava parlar ahir, encara em dura, i me durarà mentres recorde lo que Vostès han dit i fet per mi, humil pagès de la plana de Vic, en quals mans indignes Déu ha posat una pobre lira de poeta i el càlzer sagrat del sacerdot. Amb quin gust jo hauria declinat tan immerescuda honra vers los inspirats poetes que sota les ales del Rat Penat i a l'ombra del Montserrat floreixen, dels quals, no so més que mal aprofitat deixeble. Mes ja que aixís l'amabilitat de vostès ho ha volgut, a mi no em toca més que dar-los-en les gràcies amb tot lo cor.
Mos afectes a tots los de sa família, des de son pare de qui desitjo el prompte restabliment, fins a l'eixerida Josefina, amb qui aviat hauríem sigut amics a pesar de son poc temps i de ma «adustez» de caràcter. Encara li queden a descabdellar alguns somnis dels àngels i de la Verge.
La Verge Maria complete la millora de la salut del simpàtic Pasqualet; no em descuidaré de demanar-li, com no me n'he descuidat eixos dies, en lo sant sacrifici de la Missa.
Gracies a V. de tot i veja en què pot ser-li útil eix seu admirador i amic que l'estima
Jacinto Verdaguer, Pbre
Autor:
Diversos Diversos
Obra: Epistolari V (1885-1886)
Obra: Epistolari V (1885-1886)
València, 28 de febrero de 1886
Molt senyor nostre i distingit amic: los amadors de les glòries valencianes, que són al mateix temps los amadors de totes les glòries de Catalunya, Mallorca i Aragó, celebraren lo dia 12 del corrent una sessió apologètica dedicada a V.
Mai, dende que la Societat existeix, lo tribut ha segut més digne ni més mereixent. Se tractava de l'autor de L'Atlàntida, de l'autor de Canigó, dos epopeies de diversa classe, però que proven també les diferents aptituts que a V. enalteixen.
Presidia l'acte aquell Pere Antoni Torres, autor de La clau de casa i Lo full de paper, que vui tenim la honra de que siga la primera autoritat de nostra provincia.
Lo que allí se digué, lo que allí se va llegir no li hem de dir a V.; contentes en saber que l'entusiasme per lo poeta i les seues obres fou tan gran que en ulls ja cansats de plorar, asomaven les llàgrimes.
Lo Rat-Penat vol fer públic lo testimoni de respecte i admiració que V. li mereix, i a l'efecte, tots los socis, den del més gran al més xiquet, firmen esta carta, breu expressió de sos sentiments de carinyo a V. qui en la llengua dels nostres avis ha sabut fer verdadera poesia espanyola.
Som de V. els més entusiastes i afectuosos amics q. s. m. b.
(Segueixen 57 firmes 2)
Autor:
Constantí Llombart
Obra: Poesies valencianes , 2006
Obra: Poesies valencianes , 2006
La filla de l'argenter (fragment)
I en la grossa festa de lo Rat Penat,
amb l'afany de vèncer tots competiran,
ja que per la crida resta publicat
del joc de ballesta lo públic certam
que la Confraria de la Ploma fa.
Mentrestant aplega lo jorn senyalat
bous, músiques, danses i torneigs haurà;
¡Centenàries festes! ¿Qui vos ha vist mai?
¡Oh, tu, NOU D'OCTUBRE, qual record viurà
sempre en la memòria dels bons valencians,
gotja en tes superbes festes seculars!
Per fi arribaren, al cap de cent anys,
i els de la ballesta fixo tenen ja
lo seny en la copa que esperen guanyar.
¡Cascú la volguera, com és natural,
i, entre cent, u a soles se l'ha d'emportar!
¿Qui farà la joia? ¿Qui se l'endurà?
En l'Argenteria, molt prop del Mercat,
mesquí alberg, morada d'un argenter hi ha,
que si argent tinguera com té bones mans
mestre de sos mestres fóra en lo seu art.
Mes com lo mestratge qui el vol alcançar
per molta que siga son alvelitat,
no pot aconseguir-lo mancant-li cabdal
per a fer la copa, amb què la ciutat,
l'atino i destresa premia dels que, amb l'arc,
desparant ses fletxes logren fer més blancs;
ell, que ser deguera mestre fa alguns anys,
si bé de gran fama, sols és oficial.
Autor:
Constantí Llombart
Obra: Poesies valencianes , 2006
Obra: Poesies valencianes , 2006
A la Reina de la Festa. Homenatge (fragment)
Encara concurrixen a este mateix paratge,
de la ciutat del Túria les dames principals,
i así, en certams com este, rendixen vasallatge
a la que, digna, al rebre del poeta l'homenatge
com vós és aclamada Reina dels Florals.
Si el Rat-Penat no vola tan alt hui com volava
quan pel Borbó, lla en Xàtiva, tot socarrat caigué,
no està tampoc, senyora, tan mort com ell pensava;
si per a sa custòdia cent ballesters contava,
millars ja, hui en lo dia, pera defrel [sic] té.
Los anys, que tot ho muden, tan sols en la apariència
per sort l'antiga justa han conseguit tocar;
puix quan en ella es nota d'algun detall l'absència,
poguera ser sa forma, mes no son fons ni essència,
lo que en modernes èpoques lograren alterar.
La disputada copa d'argent, la joia aquella,
en una hermosa rosa lo temps ha convertit:
i és joia, sinó rica, tan delicada i bella,
que en sa modèstia suma sembla que es fa vermella
tremolejant al vores, ¡oh reina!, en vostre pit.
I així també, del segle magnífica millora,
quan altre temps servia per a matar no més,
l'acunçada sageta, la ploma feridora,
per vostre influx benèfic, s'ha convertit, senyora,
en arma de cultura, en signe de progrés.
Autor:
Toni Mollà i Orts
Obra: Espill d'insolències , 2000
Obra: Espill d'insolències , 2000
30-XI-92
Durant els anys 1974 i 1975 vaig seguir el Cursos de Llengua Valenciana per Correspondencia de Lo Rat Penat, l'associació centenària dels aimadors de les glòries valencianes. Els vaig aprovar amb nota. Només em quedava el tràmit de l'examen final per tal d'esdevenir professor de la casa. Però hi vaig clavar la gamba com no ho havia fet mai. I encara ho plore a llàgrima viva.
La prova final incloïa el parany definitiu. Entre altres coses de la mateixa dificultat, havia d'escriure una frase que incloguera una ele geminada. Després d'hores davant d'un paper en blanc, vaig gosar d'escriure -ho recordaré mentre viuré amb memòria de tísic- la següent enunciació: He fet una col·lecció de fotografies d'arreu el País Valencià.
Al cap d'uns dies, vaig rebre una carta personal urgent que guarde com una penyora. Deia, més o menys textualment:
«Distingit amic,
Vosté és jove i canviarà. Però l'expressió País Valencià demostra que esta influït per les tesis catalanistes. Per tant, vosté no pot ser professor dels nostres Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, associació que treballa per la dignificació de la Llengua Valenciana i no de la catalana.
Un abraç.»
D'ací el gran buit del meu curriculum vitae. I el meu odi apassionat, justificat, a la ele geminada, grafia que intente usar tan poc com m'és possible. Que l'autor de la carta visca per molts anys, beat i en pau!
Altres indrets de València:
Indrets