Monument a Sorolla

Autor: Vicent Andrés Estellés
Obra: Mural del País Valencià I , 1996
Pàgines: 477-478

Joaquim Sorolla

 

Senzilles gents vora la mar passegen.

Volum del vent que agombola unes veles!

Senzilles gents i senzill el dinar.

Oh mar, oh mar, oh mar sempre present!

 

[...]

 

Volums de llum. Els bous entren les barques.

Entra la nit, arriba de puntetes

que van deixant a la sorra senyals

del pas feixuc que esborrarà la mar.

 

Ràpid dibuix, concepcions extremes.

Llum i més llum, brolladors de més llum,

llum a poals, a flassades de llum.

Car el nocturn manté al seu centre un llum.

 

[...]

Entren cavalls, llauradors, sobre el riu.

Benimaclet, Alboraia: cantava

l'horta febril de floretes i d'herbes,

de roses grans i geranis de l'horta.

 

Van a envair novament la ciutat?

Sonaven veus de germanies encara?

Amb un clavel! mossegat amb les dents

el llaurador orienta el cavall.

 

Les dames van al cavall assegudes.

Cantava el jorn de juliol insigne!

Els farolets, les panolies torrades.

Entra l'estiu pels carrers de València!

Autor: Llorenç Millo i Casas
Obra: Carrers i racons de València , 1980
Pàgina: 283

Però fou un altre pintor, Joaquim Sorolla, el qui quedà més vinculat al Cabanyal i a les seues platges. El gran mestre del que hom deia: «Ha hecho revivir en sus lienzos los paisajes valencianos. Hay en él la misma exuberancia de luz, idéntica expresión de colorismo, igual sensualismo artístico al traducir en manchas prodigiosas de color esa esplendidez de una Naturaleza deslumbradora», d'alçar el cap, definitivament ajupit l'onze d'agost de 1923, no coneixeria el Cabanyal ni la seua platja. Inútilment buscaria les barques de vela llatina, els tardaners bous que les arrossegaven fora de l'aigua, els torrats pescadors o els grups de pescateres, de blancs mocadors, examinant en rotgle les caixes del peix capturat. Ni tan sols podria prendre per models els xiquets que xipollejaven nuets o les dames que es banyaven cobertes de llargues i severes túniques. Persisteix, això sí, la llum, que és inesgotable, i també, a l'estiu, una massa espessa de banyistes, que no crec hagueren merescut ser tema per a un quadre de Sorolla.