Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La catedral de València consagrada el 1238, està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I. Es troba sobre l'antiga mesquita, que al seu torn s'havia alçat sobre l'antiga seu visigòtica. El gòtic català és l'estil predominant, tot i que també conté elements del romànic, del gòtic francés, del renaixement, del barroc i del neoclàssic. En una de les capelles, s'hi venera el Sant Calze, datat del segle I, i donat a la catedral pel rei Alfons el Magnànim el 1436. A més, conté algunes de les primeres i millors pintures del Quattrocento de tota la península Ibèrica, que van arribar de Roma a través d'artistes contractats per Alexandre VI. Aquest darrer Papa valencià, quan encara era el cardenal Roderic de Borja, féu la petició per elevar la seu valentina al rang de Metropolitana, categoria que li fou atorgada pel papa Innocenci VIII el 1492.
El cimbori, d'estil gòtic (segle XIV-XV) i amb una alçària d'uns 40 metres, descansa en trompes còniques i es tanca amb una volta de creueria composta per vuit nervis. Està format per un prisma octogonal de dos cossos superposats, amb vuit finestrals de fina traceria calada en cada cos. Dota de llum natural sempre blanca al creuer, gràcies a les finestres translúcides d'alabastre i al fet que la seva carcassa de pedra està reduïda al mínim. En les petxines, a sota les trompes del cimbori, figuren quatre escultures d'estuc del segle XVIII que representen els quatre evangelistes. En qualsevol punt de la nau però tenint a la vista l'altar major serà indicat de llegir una anotació del dietari de Pere Joan Porcar en què, com un periodista del segle XVII, documenta els enfrontament entre l'arquebisbe i els canonges sobre com s'havien de dur a terme els rituals de la celebració del dia de Sant Vicent Ferrer.
Missa bisbal dia de sant Vicent i pretensions...
Autor: Joan Pere PorcarObra: Dietaris 1589-1628. Antologia , 1983
Pàgines: 125-126
Missa bisbal dia de sant Vicent i pretensions / Dilluns a 27 de abril 1615, dia del gran patró nostre sant Vicent Ferrer, féu l'ofici en la Seu lo illustríssirn senyor arquebisque i estigué en la sagrestia revestit més d'una hora aguardant que tots los canonges lo acompanyassen a l'altar major. I sobre açò hi hagué grans dudes i presses, pretenent lo senyor arquebisbe que l'havien de acompanyar i los canonges que mai ho havien acostumat fer. I sobre açò lo virrei i els jurats, que estaven en la capella aguardant l'ofici, enviant i tornant embaixades al virrei, a l'arquebisbe, als canonges, i anava en estes respostes don Joan de Castellví, lloctinent de Governador de València, et tandem manà lo senyor arquebisbe als canonges que a pena cinc-centes lliures i d'excomunió late sententie que l'acompanyaren i Antoni Ferrer, notari de la cort eclesiàstica, intimava dita provisió. Los canonges enviaren a cridar a misser Polo, altre dels seus advocats, i en lo interim lo virrei i jurats instaven, que ixqué a dir missa per estar allí tan temps aguardant lo canonge don Federic Vilarrasa. Dien que ell havia imposat al senyor arquebisbe que ell sabia que los canonges acompanyaven a son perlat, i lo canonge Torres li dix cara a cara que ell havia estat més de vint-i-quatre anys canonge de la Seu i que jamai havia vist que els canonges havien acompanyat al predecessor seu don Joan de Ribera, i que s'enganava i que no hi havia tal, i que ell volia revoldre lo capítol amb lo senyor arquebisbe i que l'acabaria puix havia estar lo mal fin en tot i per tot. I tandem ixqué lo senyor arquebisbe no com volia sinó amb los ordinaris assistents, que era don Baltasar de Borja, arxidiano de Xàtiva, i lo canonge Torres a l'esquerra. I no donaren pau al senyor virrei lo canonge Andreu, que hi hagué molt que dir per ser diaca, i aprés hi hagué secrets avalots entre lo virrei i lo canonge per ço i el privaren de ser vicari general, i per este caso l'arrestaren de sa casa en la Seu al dit canonge Andreu, i no es predicà per ser tan tard. I acabada la missa, entrant lo senyor arquebisbe per la porta de la sagrestia revestit com baixava de l'altar de pontifical, lo canonge Pellicer li intimà unes lletres juntament dient-li que los canonges no es tenien per descomunicats, i acabat de despullar-se tots los canonges lo acompanyaren com és de costum a palàcio. A la vesprada anà dit senyor a la processó de sant Vicent i per assistents los dos sobredits de l'altar. S'adverteix que la ciutat acostumava sempre de posar la imatge i relíquia de sant Vicent a l'altar major a la part a on se diu lo evangeli, i enguany també l'havien posada a la mateixa part i dit il·lustríssim senyor la féu llevar d'aquella part i posar-la a la part de l'epístola, que hi tingueren molt de murmurar de part dels de la ciutat, Nostre Senyor els guarde de mal.
Altres indrets de València:
Indrets