Trinquet de Pelayo

Autor: Joan Lluís Vives i March
Obra: Diàlegs , 2017

CABANILLES.- ...No veus que som al trinquet del Miracle, pròxim al dels Carrossos? Parlem, doncs, del joc de pilota per passar alegrement l'estona.

CENTELLES.- No ens asseguem: enraonem d'allò que ens sembli, tot passejant. A on vols que anem? Passem per  Sant Esteve o pel portal del Real, i I de camí podem fer visita, a palau, al duc Ferran de Calàbria.

CABANILLES.- No, potser interrompríem els estudis d'aqueix doctíssim príncep.

BORJA.- Més valdria fer-nos portar les mules I enraonar tot cavalcant.

CABANILLES.- Cal no perdre el costum de servir-se de peus i cames. El temps és bell I serè; l'are fresquet. val més anar a peu que no pas a cavall.

BORJA.- Llavors, prenem per Sant Joan de l'Hospital cap al carrer del Mar.

CABANILLES.- De passada, veurem cares boniques.

BORJA.- A peu! Seria molt ordinari.

CENTELLES.- Més ho és, al meu parer, exposar-nos a les burleries de donzelles nècies i indiscretes.

BORJA.- Vols que travessem per la plaça de la Figuera i Santa Tecla? [...]

BORJA.- Pugem fins a Sant Martí o pel carrer del Vallès davallem a la plaça de Vilar-rasa.

CABANILLES.- Anem per ací al trinquet d'en Bàrcia, o si prefereixes, dels Mascons.

BORJA.- Que n'hi ha a França, de jocs públics com els nostres?

CENTELLES. - De tota França, no en puc parlar. A París, de fet, de jocs públics, no n'hi ha; de privats, n'hi ha molts: els del raval de Sant Jacob, de Sant Marçal, de Sant Germà...

CABANILLES.-I a la mateixa Cité, el famosíssim de la Braca.

BORJA.- Juguen igual que per aquí?

CENTELLES.- No hi ha gaire diferència, sinó que allí l'amo del joc us dona calçat i bonets per a fer el partit.

BORJA.- Com són?

CENTELLES. - El calçat és de feltre.

BORJA.- Aquí no serviria.

CABANILLES. - Per mor de l'empedrat. A França i a Bèlgica juguen sobre paviments enrajolats, plans i llisos.

CENTELLES. - Els bonets, a l'estiu, són més lleugers, i a l'hivern, gruixuts i fondos, amb una corretgeta que passa sota el mentó perquè no caiguin del cap o no llisquin sobre els ulls.

BORJA.- Aquí no ens en posem mai, de corretgeta, sinó quan fa molt d'aire. Amb quina mena de pilotes juguen?

CENTELLES.- Quasi mai amb pilotes de vent, com aquí, sinó amb unes pilotes una mica més petites i molt més dures, de cuiro blanc. La borra no és com en les vostres, de pelussa de drap; és de pel de gos i, per tal motiu, juguen rarament amb la palma de la mà.

BORJA.- Doncs com percudeixen la pilota? Amb el puny, com en les de vent?

CENTELLES.- No, amb una pala.

BORJA.- Feta de fil?

CENTELLES.- Teixida amb cordes de budells, com són ordinàriament les cordes de la guitarra. Limiten el camp de joc per mitjà d'una corda tesa, i per tota la resta juguen com aquí. Tirar la pilota més ençà de la corda és falta; els bàndols són dos; els nombres, quatre: quinze, trenta i quaranta-cinc i són avantatges les d'igualar-se a dos o a tres punts. La victòria pot ser doble, guanyant la ratlla i el joc. La pilota es torna de volada o del primer bot, i com de rebot ja no porta força, es fa una ratlla on s'ha tornat.

Autor: Llorenç Millo i Casas
Obra: Carrers i racons de València , 1980

Ara hi ha un trinquet, el de Pelayo, per bé que en altres èpoques n'hagué alguns, perquè València té un esport propi, nacional: La pilota valenciana, estrany i desconegut a tots els altres països peninsulars. Només al País Valencià, des de la Plana a Crevillent, es practica aquesta modalitat del joc de pilota, tant al carrer com en locals closos, els trinquets, que supera la resta en bellesa, emoció i virilitat, o almenys així pensem els valencians que la coneixem. I s'ha desenrotllat sempre com una planta silvestre, ja que mai en feren cas ni les Diputacions, ni els Ajuntaments, ni els delegats esportius del Poder Central. I així i tot ha subsistit, entre la indiferència de la majoria dels Valencians, que es desviuen per aprendre i practicar qualsevol joc estrany, en especial si prové d'Amèrica o d'Anglaterra; i ha persistit la pilota valenciana precisament per això, per ser nostrada i estar arrelada en les entranyes de la nostra pròpia personalitat.

A casa nostra  hi hagué trinquets des de la Conquesta, a part de jugar-se per places i carrers. Molts d'aquests portaren noms de trinquets, puix que n'havia en ells, i encara es manté el del senyorial Trinquet de Cavallers, on estava el que freqüentà Lluís Vives, que en dóna amplia referència als seus Diàlegs També en la toponímia urbana es conservà durant molt de temps la denominació de Plaça de la Pilota, que ara la «coentor» municipal ha dedicat a Maria Benlliure; és clar que el nom obeeix a la pràctica del noble joc durant segles. Construí l'Hospital, per a lucrar-se amb l'explotació, un trinquet de gran capacitat vora el Portal del Real; n'hagué un altre junt al convent de l'Encarnació, propietat de llurs monges; i a principis de segle funcionava, a més del de Pelayo, el del carrer de Juan de Mena i el de Marxalenes, als que cal afegir un que es construí al Grau, dit de Levante, i que durà poc temps.

Ara només resta el de Pelayo, amb els seus cent anys a coll. El paviment és de lloses i, a banda de les dues galeries que hi ha sobre els fronts, en té una altra, la galeria llarga, que -corre sobre la muralla. És clar que hi ha altres trinquets en altres víles i pobles del País, uns quasi tan vells i altres molt més nous, però Pelayo és a ells com la plaça de braus de Madrid a les de províncies. Els bons pelotaris s'han de consagrar a Pelayo, han de demostrar classe davant dels seus exigents aficionats, vencent totes les dificultats de les vastes dimensions.

El Trinquet de Pelayo és un lloc singular, un autèntic bastió de la valenciania; potser és l'únic indret, en una ciutat tan castellanitzada com València, on l'idioma vernacle s'ha mantingut incòlume. Allí el nostre idioma ha estat «oficial» en tot moment, fins i tot els de més acendrat «imperialismo» de la postguerra. En Pelayo, tant les travesses com la marxa de la partida sempre s'ha «cantat» en el parlar pla, mai es féu la menor concessió al castellà.

No cal dir que l'afecció al trinquet la manté una minoria de valencians castissos: la majoria dels ciutadans coneixen el joc de pilota per referència i no l'han vist jugar mai.