Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Casa de la Vila conserva una notable porxada de l'antic edifici, però ha estat molt modificada els darrers anys. A la façana, hi ha diferents làpides que commemoren alguns fets històrics. A redós de la portada podem llegir un fragment de carta de Joan Coromines al seu pare, de quan feia treball de camp filològic per la vall, i un bell poema de Simona Gay que descriu l'ambient primaveral dels entorns.
Viella, 22 de juliol de 1933
[...] De bella nit vaig baixar a dormir a Tírvia i l'endemà dimecres de bon matí ja agafava a Llavorsí l'auto de la Vall d'Aran. Aquest dia es va perdre tot en el viatge, que el fan molt cançonerament i només al vespre vaig poder conferenciar a Bossòst amb l'Escudè.
A partir de l'endemà he començat la segona part de la tasca: la recollida de la toponímia de la Vall d'Aran. És una feina molt cansada, perquè a cada ajuntament, per dominar totes les partides, és necessari pujar a un cim de 2.000 a 2.500 metres, de manera que això em surt a ascensió diària. Però quantes belleses que veig! Dijous vaig fer el terme municipal de Canejan, ahir tot el de les Bordes amb la vall superba d'Artiga de Lin, i avui el de Vilac. Demà tocarà a Arròs i després vindran Viella, Arties, Salardú, Bagergue i Tredòs. Amb això, divendres que ve quedaran recollits els noms de lloc dels nou grans termes municipals de la vall; després en queden una vintena de petits (alguns petitíssims) dels quals es poden fer tres o quatre cada dia, que no hi haurà més remei que deixar per a un altre estiu. Perquè dissabte penso dirigir-me travessant el circ de Colomers a la ribera de Sant Nicolau a instal·lar-me en el campament Fabra, on passaré una setmana reposant d'aquestes fatigues.
Aquesta recollida de la toponímia és d'una riquesa extraordinària i confirma amb centenars d'exemples la meva teoria sobre la persistència de l'ibèric fins en plena Reconquesta, que vaig exposar aquest hivern.
El primer matí a Viella
El primer matí a Viella
tot s'obria sense clau,
d'un balcó davant església,
d'un balcó pintat de blau.
Els orèndols m'han cridada
perquè el cel és cristal·lí,
els tillolers de la plaça
els desperta un aire fi.
Tot de llum és el rellotge,
sempre vetlla el campanar,
fa l'ull clar dintre la fosca,
ara el dia el fa aclucar.
Els orèndols entornegen
aqueix sol que va minvant,
i més alt que ara punteja,
l'altre sol criden, xisclant.
Altres indrets de Vielha e Mijaran: