Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La vila de Vilac, situada en un punt enlairat que li dóna una bella panoràmica sobre la vall, domina l'aiguabarreig del riu Salient amb la Garona. A la plaça amb miranda de davant l'església podem llegir el poema "Garona", de Ramon Carità Cau (Vilac, 1873 – Barcelona, 1972), que en descriu el curs de Beret a l'oceà. L'església de Sant Feliu té una notabilíssima portada romànica amb el Pantocràtor i els evangelistes decorant el timpà.
Garona
Era primèra lum deth dia
ve ena nòsta Val d'Aran;
Noguèra li hè companhia
net e dia tot er an.
Com polida mainadèra
quan comence a caminar
se'n va era tota soleta
sense pòur de campular.
A mesura qu'era baishe
pòc a poquet va creishent;
dèishe alegria a on passe
e seguint va era pendent.
De Beret saute Garona,
e se platz en Mijaran,
a recorrut en ua estona
era mitat de nòsta Val.
Cante cançons a Maria
e parle d'era asta eth mar;
eth moment ei de poesia
e sentiment d'aguest art.
Pune es pès de Marcatosa,
qu'ei tòn còr, oh Val d'Aran;
e com la ve tant preciosa,
pense tornar ath londeman.
Quan trauèsse era frontèra
per dejós deth Pònt de Rei,
ja ei ben gròssa e ben bèra...
vau era pena anà-la veir.
Pòrte riquesa entà França,
dera tèrra a on a nescut;
ja ena plana... baishe mansa,
e va deishant era virtut.
Quan arribe en Ocean
se la beu en ua glopada;
la lance en Mediterran
cansada e marejada.
Pes entranhes dera tèrra
torne a pujar entà Beret,
ansiosa de veir era sèrra
e tanben eth sòn corneret.
E torne a començar;
Garona non pòt parar,
a nescut entà viatjar,
tà viatjar e navegar.
E mès vau que sigue atau;
se deishèsse de baishar
es francesi e aranesi
qué harien? Tostemp plorar.