Església de Santa Maria

Aquesta basílica de tres naus té un santuari major, de pla rectangular per fora, en arc de ferradura accentuat per dintre. Restes de dues arcades a cada costat del santuari indiquen l'existència de la prothesis i el diaconicon, probablement de plans circulars, però que hem cercat debades en les excavacions. El mur oriental que capçava les tres naus ens ha pervingut sencer. Els murs extrems del transsepte actual formaven part dels murs de les naus col·laterals; els restants els coneixem sols pels fonaments. L'arc triomfal del santuari, lleugerament de ferradura, era sostingut per dues columnes avui substituïdes per un massís de reble. La nau major és possible que fos sostinguda també per columnes. Queden restes dels fonaments en forma de creu, i s'ha trobat enterrada una base de columna i, en el lloc on aquells es conservaven, han aparegut restes d'un fust. Al carcanyol de la volta del santuari s'han trobat àmfores romanes de forma igual a les descobertes a les catedrals primitives de Barcelona i Tarragona, i al baptisteri d'Albenga.

Així, la basílica dels fidels d'Egara tindria una disposició semblant a la de les basíliques franceses de Vaison i de Valcabrère, i a la que probablement tenia la de Venasque. La basílica episcopal d'Egara en part caigué. Més tard fou transformada en una església amb pla de creu, amb cimbori, que fou consagrada en 1112. El mur que tancava la basílica per llevant és avui dia el mur del transsepte; l'absis principal fou conservat; els murs del peu de la creu ocuparen el lloc de les columnes entre la nau central i les col·laterals. La forma mudava, però els bisbes que consagraren l'obra en 1112 feren constar que l'aixecaven «prop de l'església parroquial de Sant Pere en el mateix lloc on antigament la Seu d'Egara.

A l'absis de la basílica de Santa Maria de Terrassa hi havia una pintura del mateix gènere que aquesta que acabem d'estudiar, damunt la qual fou superposada (segle XV) una altra composició pictòrica. Si fos possible, gràcies als procediments que la tècnica moderna empra per a posar damunt tela les pintures murals al fresc i al tremp, de separar aquest grandiós palimpsest, tindríem davant nostre una gran composició molt antiga, una de les més velles de l'Occident mediterrani i la més antiga de Catalunya després d'aquella que ofereix el mosaic conservat a Centcelles, prop de Tarragona.

De moment, cal acontentar-nos de poder-ne conèixer els més petits fragments. Un d'ells, a la part propera a la clau de volta de l'absis, és una forma estelada: dos quadrats superposats que s'entrellacen. Aquesta figura es troba en els monuments romans i cristians més antics.

20 de gener de 1924

Després, la visita a l'església de Santa Maria, una altra meravella arquitectònica, amb el seu campanar daurat pel temps, amb la cúpula pintada per l'art romànic i pintada al damunt en època gòtica, barreja corprenent de dues èpoques, on veiem sortir testes de sants i àngels d'una època primitiva, ales i estels i la gran figura de Jesús asseguda damunt dels típics arquets d'ogiva.

És la una de la tarda. Encara, l'amic Vancells, que és president de la Junta de Museus de Terrassa, vol que acabem de fruir de les diverses perspectives i ens explica com era tot deixat i abandonat, com la terra cegava finestrals i portes, com van posar al descobert el magnífic mosaic que assenyalava la planta de l'antiga basílica. Veiem una antiga tomba romana, amb el cadàver sencer, i l'espectacle d'aquella ossamenta d'un gentil del segle III o IV ens emociona.