Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Les bodegues Poveda, pertanyents a una nissaga de vinyaters que començà el 1640, es trobaven fins al 2007 en uns grans edificis magatzems al bell mig de Monòver. Ara, ocupen una construcció moderna situada prop del coll d'Azorín, front per front a la casa pairal que fou dels pares de l'escriptor. D'entre els vins de la casa destaca de molt el mític Fondellol, que va aconseguir gran renom en el món sencer, amb el nom de vi d'Alacant, tal com així demostren nombroses referències de, entre altres, Shakespeare, Defoe, Dumas, Dostoievski o Azorín. No obstant això, la crisi de la fil·loxera a finals del segle XIX va fer que pràcticament desaparegués del mercat. Abans d'entrar a les bodegues, tenint al davant el paisatge que descriu Pere el Cerimoniós en la Crònica, en llegirem el fragment. Quan el rei parla de Favanella es refereix a l'actual L'Alberquilla ja en terres murcianes. El rei amb les seves hosts havia de passar pel pla de les Salines i va ser just aquí on va instal·lar el campament per reposar. Un cop a dins les bodegues i si pot ser a la "sagristia" podem llegir el text que Joan Garí va dedicar-li quan les va visitar.
49. (fragment) E l'altre dia après següent, partim d'aquí e anam a Llutxent d'on partim lo cinquè dia del dit mes de deembre, totavia ab totes nostres gents d'armes, e anam al lloc d'AIcoi. E d'aquí partim lo huitè dia del dit mes e anam a un lloc apellat Saix, prés lo lloc de Castalla. E, l'endemà, partim del dit lloc de Saix, passada solament la primera part de la nit, car tot ho haguem ops, per los dies qui eren pocs e la jornada que era de nou llegües, car gran perill fóra estat, si així no ens hi fóssem cuitats. E, passants per lo lloc de Saix, alleujam-nos en l'horta de Favanella; e del dit lloc de Saix tro al dit lloc de Favanella ha nou llegues. E fom-hi hora tarda, car era ja hora del seny del lladre. E, com fom descavalcats, planguem-nos d'aquella tan gran jornada que feta havíem, car en tota aquella jornada no descavalcam, ans menjam sobre les selles nós e tota nostra gent. [...]
50. E en aquest camí de la dita jornada, per ço com la terra que calcigam era erma e deserta e plena de gran multitud de caça, ço és, de perdius, conills e llebres, esdevenc-se que, per la gran gent que era ab nós, no es llevà caça de perdius, ne de conills e llebres que no fos presa, així per los grans crits e ahucs que es metien per les gents e per l'execució que es feia personalment per la gran gent de la nostra host. Així que, segons per alguns era arbitrat, més de deu mil parells de perdius e cinc-centes càrregues de conills e llebres foren preses per les gents de la dita host nostra, de què hagueren gran refrescament.
Més enllà de les preguntes retòriques, jo no me'n vull anar del lloc sense fer una visita al celler Poveda, als afores de la localitat. Precisament el pare de qui en l'actualitat dona nom a l'establiment, Salvador Poveda, va ser un dels agents actius en la constitució del museu d'Azorín. Pare i fill són una baula més en una llarga nissaga de vinaters que comença al 1640, quan un Lucas Poveda, procedent de Castalla, es va establir a Monòver. Ja Cavanilles explica que aquest és el terme municipal de més producció de vi del Regne de València. Des del 2.007, el nou i modern celler Poveda s'aixeca entre vinyars, enfront de la casa pairal dels pares d'Azorín i a la rodalia del lloc on Pere el Cerimoniós va fer nit en la seua expedició dins aquesta "terra erma e deserta". Tot això m'ho explica Rafael Poveda, que és l'erudit entusiasta de la família. En aquest clima predesèrtic, en la frontera estricta de la nostra concepció de les coses, els Poveda representen una llarga lluita per fer vins de qualitat i exportar-los al món.
A la sagristia del celler, allà on es guarden els mosts més preats, tinc el plaer se tastar un Fondíllol conservat en bóta de Jerez, collita de 1950. Per a fer aquest vi llegendari cal veremar tard -a final d'octubre- en una tardor seca. El suc de raïm monestrell s'ha d'envellir en tonells de roure vell, com els dos grans tonells d'Alacant -ja no se'n fabriquen- reclosos en la penombra sagrada del celler. Per rubricar convenientment el nostre encontre, res millor que un arròs amb conill i caragols a les Cases del Senyor (pedania de Monòver). Però quan me'n vaja d'allí, el que duré al paladar -encara- seran les sentors i de còmoda antiga, tabac de pipa i colònia Varón Dandy que m'ha deixat el Fondillol.
Altres indrets de Monòver: