Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest castell, originari de finals del segle XII o principis del XIII, és una fortificació musulmana, probablement construïda sobre una talaia anterior, que té forma poligonal i la seva fàbrica és de maçoneria amb carreus en les arestes dels seus costats. Està emmerletat i el seu interior està recorregut per un terraplè. La muralla exterior està formada per dos llenços de tapial separats per una torrassa central i cossos cúbics en els extrems. El seu element més destacat és la seva gran torre quadrada, amb dos pisos i un soterrani que era un aljub en l'època islàmica. Posteriorment, seria utilitzada com a presó. També posseeix una gran sala voltada, escenari de les festes del senyor feudal. La seva funció era eminentment estratègica i de domini del territori, al controlar el pas entre l'altiplà castellà i el litoral mediterrani. Va ser pres pels moriscs durant les revoltes de 1265 i, per a recuperar-lo, l'infant Alfons de Castella va haver de recórrer a l'ajuda de Jaume I, qui aviat el va reconquerir. Les obres de reconstrucció van finalitzar l'any 1982. La gesta va inspirar La rendició, peça teatral de Francisco Máñez Iniesta que es representa cada any el penúltim diumenge de novembre a l'esplanada del castell coincidint amb la Festa dels Capitans. Hi podem llegir fragments de La rendició i de Conta'm la veritat sobre l'amor, de Santiago Forné
Abans d'anar a Elda vaig fer un volt per Petrer i vaig recordar aquella carn bruna... Vaig pujar al castell pel carrer del Castell, vaig passar sota l'Arc del Castell, vaig agafar el carrer Faldes del Castell i vaig continuar pel carrer Pujada al Castell, i quan em vaig adonar que el castell no tenia gaire interés, vaig baixar pel carrer Cases del Castell.
Carrer sí carrer no, es podia llegir, Filà Almorávides, Comparsa Labradores, etc., seus, vaig suposar, de les agrupacions, o com es diguen, de Moros i Cristians.
El barri vell al voltant del castell era ple de cases deshabitades i de cases en rehabilitació. A molts dels amos els havia entrat la dèria aquella, cada vegada més generalitzada, de pintar les façanes de colors com si fórem a Niça o en algun altre indret de la costa provençal. De manera que, per moments, feia la sensació que l'Ajuntament haguera contractat Matisse per tal que omplira els carrers de la vila d'ocres, blaus i vermells.
Per seguir la línia ambiental, vaig entrar a descansar una estona al bar El Fester, a la plaça de l'Ajuntament. A les taules, gent fent un mosset. A les parets, escuts de les comparses mores, alguna fundada a mitjan segle XIX. O siga, que la cosa moresca venia de lluny... Al meu costat, tres homes entre chien et loup romancejaven al voltant de la diferent destinació que havia seguit la respectiva descendència. Em va semblar que es menjaven la erra final com fa la gent del Maestrat i, ai, els catalans.
Altres indrets de Petrer: