Conjurats amb l'obra del Llorenç

Tarragona es va reservar per al dissabte 18 de novembre un dia magnífic, d’una transparència lumínica i amb dos blaus intensos: el del mar i el del cel. Des del balcó del Mediterrani, al capdamunt de la Rambla Nova, la vista era abassegadora. Sota l’estàtua a Roger de Llúria els amics tarragonins del Llorenç Soldevila es van conjurar per començar una ruta literària afaiçonada amb l’obra de l’escriptora Olga Xirinachs. Era l’homenatge que els seguidors de la feina del Llorenç volien retre-li.

L’Olga, encara delicada de salut, s’hi va estar una estona i va glosar l’amistat que l’unia amb l’homenatjat; paraules escoltades amb el silenci devot de qui sap que és davant d’un monument de la literatura catalana dels nostres dies. Calidesa, senzillesa, humanitat, agraïment.

Un trenet turístic disposat per a l’ocasió per l’Ajuntament, va ser el mitjà de transport que va fer possible els enllaços amb les parades programades mentre es llegien els textos triats. Especialment il·lustratives van ser les aturades al Cementiri dels Jans, el del de la Punta del Miracle amb versos de Xirinachs i el final al barri del Serrallo.

Salvador Redó parlant de la figura de Llorenç Soldevila al concloure la ruta al port del Serrallo:

Discurs llegit per Salvador Redó:

Bon dia.
Qui us parla, va tenir la fortuna de ser triat pel Llorenç com amic per fer camí al seu costat des de l’etapa de mestre-alumne fins sempre més. El seu record ens acompanya i ens esperona; no són dos
tòpics, són dues realitats.

La darrera vegada que vam ser a Tarragona, la Carme i un servidor, fou el 21 de juny de 2021, precisament amb en Llorenç i l’Àngels; el motiu: completar el catàleg de fotografies que havien d’acompanyar la “Ruta literària per Tarragona. Olga Xirinacs”. De fet, rumiant-t’hi després, crec que el Llorenç ens va dur aquí no només per fer les fotografies, que les vam fer i algunes estan publicades al llibre de la ruta, sinó que, murri com era, volia fer-nos partícips de l’obra de l’Olga en la seva geografia. Vaja que se’ns va endur, en exclusiva, a passejar per un bocí de la Tarragona literària que ell posava a l’abast del país: el Teatre romà, el Port del Serrallo, el Rellotge del Moll de Llevant, l’Amfiteatre, el Cementiri dels Anglesos o dels Jans, el Monòlit de la Punta del Miracle, els rompents d’ones, el Balcó del Mediterrani... Hi tenia la mà trencada, el Llorenç, en això de crear
adeptes.

D’aquell dia, ens hem emportat també un tros de tarda memorable a ca l’Olga, de qui vam fer coneixença la Carme i jo. Records de conversa deliciosa, espurnejant i també amb algunes confidències permeses perquè el públic era restringit i de confiança.

Els fats ens van prendre el Llorenç el 10 de desembre de 2022, aviat farà un any. Vivim sobtats des d’aquesta data; però, “tossudament alçats” i “deslliurats d’enyors” mantenim encesa la
flama que ens va llegar l’amic.

Des de la Catalunya de l’interior, des del paisatge del Montserrat que va bressolar el Llorenç i el va modelar, moltíssimes gràcies per haver-nos convidat.

Manresa, 15 de novembre de 2023.
Llegit a Tarragona el 18 de novembre de 2023.
Salvador Redó i Matí.