Edicions 62 - 2008 - Barcelona
El cremat
Bufen els clars i lliures pensaments
de l'alta mar cap a les netes platges.
Grans peixos blaus voleien esverats
per caure tot de cop. Jo els paro xarxes
de mots, i quan el dia haurà minvat
els portaré en paneres al mercat.
A clar de nit, amb escates de moll,
entotsolat, encisaré les ones.
Pere Patxei, prepara'ns un cremat:
beguem-lo i canviem el curs dels astres.
Sorres d'amor. Mar fluix. Palpo records.
S'acosten de puntetes els meus morts.
Pròsper
M'he tornat una gran roca
basculant sobre l'abís
fa segles que el sol em toca
i l'huracà em porta avís
que és la força que enderroca,
però que amb mi es fa submís.
Temple d'alzines sureres:
veig cimals i torrenteres,
no hi ha gent al meu redol;
m'embriago de silenci
mentre espero que comenci
l'encesa posta del sol.
Sortiu, ara, dels vells nius,
bruixes, dimonis i griu,
a la sabàtica festa,
ompliu la volta celeste,
que jo sóc entenebrit,
el magià de la nit.