zerovuittresquaranta (Vilassar de Mar), 2008
A Josep Guinovart
que, com jo,
tant estimaves la terra viva habitada.
A la vall del Corb en resta ben poc de
l'alegria enlluernadora dels inicis,
la vall del Corb ha envellit
tant, gairebé, com nosaltres mateixos,
els joves se'n van a ciutat i
el treball de l'home retrocedeix dia a dia,
el nou ordre ha desestimat els conreus
centenaris, ara esdevinguts inútils,
i les heures astutes devoren els arbres,
romegueres i lianes ofeguen els camins,
el nou ordre, també ha foragitat vaques
i porcs, tan asèptic no permet matar a casa,
son inútils els conreus de farratge i d'userda
i a la vall, ja no hi floreixen els naps
amb el seu groc lluminós refrescant,
només s'hi troba el groc àcid de la colza.
A casa ja no tenim hort
successivament han mort
tots els vells que ens el conreaven, i els joves
que queden moren d'accident o de mals de moda.
Al peu del camí de casa, ja no hi ha
la masovera que de dalt de l'escala estant
feia adéu amb la mà al pas del meu cotxe
alhora que em feia un somriure
sense dents, de benvinguda, i ara
al cim de l'escala només hi resta la porta tancada.
I ja ningú no em mira en passar.
Avui, a més, ploro l'amic en la distància.