Revista Acció - 1912 - Vilafranca del Penedès
A la memòria d'en Manuel Milà i Fontanals (fragment)
Seny de vell, cor d'infant, ànima pia,
poeta nodrit en les cançons del poble,
savi i humil, de la Bellesa oracle,
tal fou Milà en la terra.
Si avui recordes sa gegant figura,
bell Penedès, i sa memòria exalces,
no ornis ta lira amb vel de crespó negre,
sinó amb fullam de roure.
Deixa lo dol amb què sa mort plorares
i un cant de triomf a son record entona;
plora la glòria que amb la mort s'acabi
jamai la que és eterna.
Tal com del cel, a l'apagar-se un astre,
sa extinta llum encara aquí ens arriba,
tal mort i tot encar en Milà honora
la nostra Catalunya.
Honrem lo savi que tostemps l'empremta
portà en lo front dels fills de nostra raça,
la febre als polsos, la pietat als llavis
i en los ulls la dolçura.
L'august patriarca, de virtuts exemple,
que retragué cent gestes oblidades
i féu reviure els cants de l'Edat Mitja,
l'Edat gran de la Ibèria.
Lo pensador que en sa volada d'àguila,
escorcollà la via dels misteris
fins a trobar, rendit per la fadiga
lo niu de la bellesa.
Set sacrosanta, aspiració infinita,
noble atracció que neguiteja l'home
i és el voltor que el fetge i les entranyes
de Prometeu tortura.
Tu consumires l'existència tota
del nou tità que al fi el secret trobava
mostrant a l'Art, com a dos fars esplèndids,
la vida, l'harmonia.
I a sa claror, a les creacions dels homes
les lleis constants dictà, com un gran Mestre
a un torrental de notes escampades
posa mesura i ritme.
¡Oh vida beata, consagrada als somnis
que a l'esperit de la matèria allunyen
sempre volant per entre els camps esplèndids
que ha creat la fantasia!
Ell lo món travessà sens desflorar-li
ni un gra de pols lo plomissol de l'ala,
deixant avall los crits de la tempesta
i la remor dels odis.
I així lo món no prengué res a l'hèroe,
res sinó el cos que emmatllevà la terra,
i l'esperit, deixant son pes, ben prompte
se'n corregué a son centre.
Sols com l'aucell deixa al fugir ses plomes
per nostre goig nos ha deixat sos llibres,
que admirarem com a relíquia santa
d'un poeta, un sant i un savi.
Llibres sagrats en què ha vessat l'artista
tots sos ideals, lo mestre sos estudis,
sa fe el cristià, son seny lo savi, i el poeta
l'ànima de son poble.
¡Bell Penedès, amb lo teu fill il·lustre
honor sens fi has donat a nostra pàtria;
si dubta algú de lo que vals, nomena'l
i envejarà ta glòria!