Associació Cultural del matarranya (Calaceit), 2003
Pere Ombria, el masover del mas del Mut, va matinar per anar a esporgar ametllers. tenia feina i les hores de llum s'escurçaven dia a dia. valia més matinar. Havia passat gairebé una setmana tancat a casa perquè hi havia temporal de llevant i no parava de ploure. Els núgols passaven lents i difuminats pel cel deixant una pluja intensa i continuada. L'aigua eixia per tots els racons. El riu baixava crescut. Des de les darreres cases del poble es podia sentir, si es posava atenció, la remor de l'aigua desbocada. La riuada estava a punt de saltar el pont que empalmava la part antiga amb l'arraval.
Mentre passava el temporal, Pere havia passat el temps fent llenya per a l'hivern. Son germà s'estimava més anar al café a jugar a les cartes, però a ell no li agradava aguantar fum de cigarros i xerrameques. De tant en tant s'allargava fins al pont i veïa com l'aigua, d'un color tèrbol i verdós, xocava furiosa contra els pilars del vell pont, que pareixia que trontollava sostovat per aquella barrumbada. Però va aguantar. El sol, al remat, va tornar a eixir. El masover tenia ganes de marxar a treballar i recórrer tots els racons del mas per veure les maleses que segurament hauria fet l'aiguat.