Edicions 62 (Barcelona), 1971
Barcelona, 30 de desembre de 1968
Li ho diria ben clar, a en Roca: s'ha acabat ocellot, s'ha acabat del tot, guarda't els teus Maigrets, tradueix-te'ls tu, si vols, a mi ja no em calen els teus diners, ara sóc lliure, jo, però comptat i debatut s'ho repensava i no es decidia d'anar a veure en Roca perquè li feia por; en Jordi sabia que se'l miraria amb aquella rialleta abaltida, una mica fastigosa, les ulleres cavalcant-li damunt el nas massa jueu i que després d'haver-se'l mirat i remirat li allargaria la mà i encaixarien alhora que l'editor diria allò de felicitats, Jordi, ja m'ho ensumava jo, això, m'has de portar un original teu vejam si arribem a un acord i bajanades per l'estil a les quals ell respondria amb una capada, unes quantes frases inintel·ligibles i una rialla de circumstàncies.
No, les pessetes del premi no l'alliberaven d'en Roca, li calia, encara, fer molta feina per tal de sentir-se lliure d'una dependència embrutidora, per tal d'oblidar-se'n ja per sempre, de les feines d'encàrrec; una ullada a la migrada vida editorial del país tenia com a conseqüència una desesperançadora visió de la realitat: tot i el premi que li facilitaria algunes coses —poques— i les pessetes que li donarien una certa estabilitat, ell encara no era ningú, no podia pensar, per tant, en l'alliberament definitiu, ni molt menys.
Gaudia del solet de les rambles i s'adreçava sense massa pressa, com un desvagat més, cap a l'editorial que li havia demanat l'original per a publicar, cosa, evidentment, prevista en els seus plans, transformats, de manera força agradable, per la sorpresa de dies enrere, llavors que en Ramis li havia telefonat dient-li que era el guanyador.